Tal dia com avui de l’any 1596, fa 429 anys, a Ciutat de Mèxic (llavors capital del virregnat de Nova Espanya), la Inquisició hispànica “celebrava” un acte de fe i cremava a la foguera cinc membres de la família judeoconversa portuguesa Carabajal (Carvajal en la documentació hispànica): la mare, Francesca; i els fills Lluís, Isabel, Caterina i Elionor. La filla més petita, Maria Anna, que havia embogit a causa de les brutals tortures que li havien infligit els interrogadors inquisitorials, seria reclosa a les masmorres durant cinc anys més (per esperar que recuperés la salut mental i poder-ne justificar l'execució), però, malgrat que no es guariria, seria també cremada a la foguera (25 de març de 1601).

Els Carabajal eren una família judeoconversa portuguesa, originària de la ciutat de Bragança, que s’havien convertit poc abans de l’entrada en vigor del Decret de conversió o expulsió promulgat pel rei Manuel I de Portugal (1497). No obstant això, segons les mateixes fonts, la família Carabajal hauria continuat practicant secretament la seva fe mosaica durant les tres generacions posteriors. Algunes informacions suggereixen que cap al 1585, escapant de la pressió de la Inquisició hispànica, la mare i els cinc fills (el pare havia mort l’any anterior) s’haurien desplaçat a les colònies americanes seguint els passos de Lluís, el germà gran de Francesca, comerciant i alt funcionari de l’Administració colonial hispànica.

L’assassinat a la foguera de la família Carabajal no era la primera execució que ordenava la Inquisició hispànica a Amèrica. Des que havia estat implantada a Amèrica (ordenances del rei hispànic Felip II, 1570) s’havien produït diversos actes de fe, en els quals els anomenats heretges eren condemnats a diverses penes (des dels assots en públic fins a la mort a la foguera). El primer acte de fe inquisitorial a Amèrica amb resultat de mort s’havia portat a terme el 1574, i s’havien cremat a la foguera tres tripulants d’una nau corsària anglesa capturats al mar Carib i acusats i condemnats per pirateria i per heretgia (professaven la fe anglicana), i que en la documentació inquisitorial serien relacionats com a "Jorge Rively, Pedro Momfire i Cornelio el Irlandés".