Fracassa la unió de forces carlines valencianes i catalanes

Tal dia com avui de l’any 1834, fa 189 anys, als afores de Maials (Segrià) i en el context de la Primera Guerra Carlina (1833-1840); es lliurava la Batalla de Maials, un dels principals enfrontaments entre liberals i absolutistes en la primera fase d’aquella guerra. En aquella batalla, les forces anomenades constitucionals (del govern liberal de la reina-vídua Maria Cristina) es van enfrontar amb l’exèrcit anomenat apostòlic (del pretendent absolutista Carles Maria Isidre, cunyat de la reina-vídua). Aquella batalla es va saldar amb la derrota dels carlins, que van perdre més de la meitat dels dos mil homes del seu exèrcit.

A inicis de 1834, l’alt estat major carlí va prioritzar la unió de les forces militars absolutistes valencianes i catalanes, que combatien aïlladament al Maestrat i a l’Urgell, amb l’objectiu d’aïllar les forces governamentals situades a Barcelona i al Camp de Tarragona, i guanyar Catalunya per a la seva causa. Van ordenar al general Ram de Viu (que controlava el Maestrat) i, després, al seu relleu el general Carnicer; que avancessin cap a Catalunya, aprofitant que a la vall catalana de l’Ebre els carlins hi tenien molts simpatitzants disposats a unir-se a les seves files. Així va ser, i els Mossos d’Esquadra del sud del país es van unir a l’exèrcit carlí.

Però els cristins (que era l’altre nom que rebia l’exèrcit del govern, per la reina-vídua Maria Cristina) va reaccionar ràpidament. Els comandaments militars Josep Carratalà —de la governació de Tarragona— i Manuel Bretón —de la de Tortosa— van avançar cap a la rereguarda carlina (cap al nord-oest) i els van encalçar i entaforar a Maials. Les forces carlines no van poder trencar la mitja lluna dels governamentals, i només una part del seu exèrcit (uns 700 dels 2.000 soldats inicials) van poder retrocedir i passar el riu Ebre. La resta (uns 1.300, van ser massacrats). Els supervivents van ser reagrupats als Ports de Beseit pel coronel Ramon Cabrera, anomenat “el Tigre del Maestrat”. Carnicer va morir un any després (6 d’abril de 1835) capturat i afusellat pels liberals.