Tal dia com avui de l’any 1899, fa 120 anys, arribava al port de Barcelona el Chateau Laffitte, un vaixell-hospital de pavelló francès procedent de Cienfuegos (Cuba) que transportava 1.264 passatgers, dels quals 1.188 eren sotsoficials i soldats de lleva de l’exèrcit espanyol —la immensa majoria catalans— que havien combatut a la Guerra de Cuba (1895-1898). La pobresa espanyola en recursos navals, en part provocada pel paper secundari que tradicionalment els governs havien assignat a la marina i en part causada pels estralls que que la flota de guerra nord-americana havia infligit a l'armada espanyola en aquell conflicte, havia obligat al gabinet que presidia el liberal Práxedes Mateo Sagasta a recórrer al lloguer de naus de pavelló no espanyol per gestionar la repatriació de tot el personal supervivent d’aquell conflicte.

La premsa de l’època descriu el Chateau Laffitte com un autèntic “vaixell de la mort”: “Los sollados eran inmundos depósitos de escuálidos muchachos... y cuenta que la muerte misma les ha ido haciendo sitio por el camino. Cincuenta y tres cadáveres fueron arrojados al agua”. S’hi especulava amb els aliments bàsics: “Detalle, que confirmaron todos los repatriados enfermos, relativos a los precios que imperaban en la enfermería: un vaso de agua sucia, una peseta, y pocos días antes de tocar en Santa Cruz de Tenerife, dos pesetas; seis higos, tres reales, un pan, seis y una botellita de leche, cinco pesetas”. L’any 1899 el salari base diari estava situat al voltant de les 3 pessetes; per tant, al Chateau Laffite, consumir un tros de pa, sis figues, un got d’aigua bruta i un de llet costava l’equivalent aproximat actual a 100 euros.

Segons la mateixa premsa, aquella situació no era excepcional. Si bé era no era el primer “vaixell de la mort” que atracava al port de Barcelona, sí que l’arribada del Chateau Laffitte va provocar una onada d’indignació: “Las que traen los vapores extranjeros, á lo menos la que han llegado a este puerto, todas, absolutamente todas vienen quejosas de la manera como se trata á los enfermos, precisamente á los que más cuidados requieren. No parece sino que creen que los que entran en la enfermería no han de llegar á tierra para contarlo”. El govern espanyol pretenia passar de puntetes sobre la qüestió. Des que el 26 de setembre de 1898 (quatre mesos abans) havien arribat els primers soldats de lleva supervivents a Barcelona, tots els repatriats d’aquell conflicte havien estat ignorats i menystinguts pel govern espanyol.

Imatge: Dibuix de repatriats procedents de la guerra de Cuba / Museu Nacional d'Art de Catalunya