Tal dia com avui de l’any 1442, fa 583 anys, les tropes catalanes del rei Alfons el Magnànim entraven a Nàpols i posaven fi a un llarg setge iniciat el 1437 i interromput en diverses ocasions. El darrer setge, que culminaria amb la presa catalana de la ciutat, es va iniciar set mesos abans, l’1 de novembre de 1441. Els primers soldats catalans que van penetrar a l’interior de la ciutat ho van fer a través d’una galeria excavada secretament que des del barri de Santa Llúcia, a la zona extramurs del port de llevant, travessava la muralla per sota del Monte Echia i emergia a superfície a les cases del quarter de Pizzofalcone. Un cop a l’interior de la ciutat, van obrir les portes i va entrar la infanteria i la cavalleria catalanes sense oposició.

La campanya de conquesta de Nàpols s’havia iniciat el 1434. El regne i la ciutat de Nàpols havien estat al centre de la disputa històrica entre les corones catalanoaragonesa i francesa pel domini de la Mediterrània occidental. Quasi dos segles abans (1266), els Anjou francesos havien usurpat el tron a Manfred I (de la nissaga Hohenstaufen-Hauteville, i sogre de Pere II de Catalunya-Aragó). Precisament, Pere II i Constança (la filla de Manfred) havien promogut una campanya militar que havia culminat amb la conquesta catalana de Sicília (1285) per part dels Almogàvers. En aquella campanya Roger de Llúria, almirall de l’estol català, havia derrotat repetidament els Anjou a les costes de Sicília i davant del port de Nàpols.

El 1434 va morir prematurament i sense descendència Lluís III de Nàpols, que era de la casa d’Anjou per banda paterna i era net del rei Joan I de Catalunya-Aragó per banda materna. En aquell context d’incertesa, Alfons el Magnànim va promoure l’empresa de conquesta i incorporació de Nàpols a l’edifici polític catalanoaragonès. Aquesta empresa formava part del compromís que el seu pare, Ferran I, el primer Trastàmara al tron de Barcelona, havia adquirit amb les classes mercantils catalanes i valencianes. A canvi del suport dels comerciants a la seva candidatura al tron, que es debatia a Casp (1412), invertiria el patrimoni de la seva esposa Elionor “la ricahembra” (la dona més rica de Castella) en l’ampliació del domini comercial català a la Mediterrània.