Tal dia com avui de l’any 1746, fa 280 anys, al paratge de Culloden (Terres Altes, Escòcia), es lliurava una batalla que enfrontava les forces jacobites (partidaris de Bonnie Charles —el bonic Carles—, pretendent de la casa Stuart al tron de Londres) contra l’exèrcit britànic, tramès pel rei Jordi II i el Parlament de Londres per aixafar aquella rebel·lió. En aquella batalla, es van enfrontar els 5.000 homes de la causa jacobita, que havien estat reclutats, principalment, entre la població civil dels vells clans escocesos de les Terres Altes, i els 9.000 efectius professionals de l’exèrcit britànic. El resultat d’aquella batalla va ser favorable als britànics.
Aquella va ser la darrera gran batalla que enfrontaria els jacobites contra l’Exèrcit Reial. Després d’aquella batalla, William de Cumberland —cap militar dels britànics— desplegaria una terrible repressió contra la població civil de les Terres Altes escoceses —que havien estat el principal suport de la causa jacobita— i que provocaria una fugida molt important cap a les colònies britàniques d’Amèrica, especialment cap a la part interior de la colònia de Virgínia (monts Apalatxes). El gruix de la immigració escocesa a Amèrica es produiria durant els anys immediatament posteriors a la derrota de Culloden.
Alguns dels clans més nombrosos de les Terres Altes escoceses —com els Mc. Donald, Mc. Lean, Mc. Leod o Mc. Kintosh— van quedar força delmats per aquesta immigració. Fet que provocaria la desaparició de la llengua cèltica escocesa, que havia resistit, principalment, en aquell espai geogràfic i sociològic. A més, els britànics (anglesos i escocesos del sud) van proscriure el sistema clànic —propi de la societat escocesa des de l’antiguitat— i dos dels elements identitaris més importants d’aquell món de clans: el kilt i la gaita. Paradoxalment, aquests dos elements sobreviurien i transcendirien fins a l’actualitat a través dels regiments escocesos de l’exèrcit britànic.