Tal dia com avui de l'any 1520, fa 497 anys, esclataven a València els primers avalots urbans, en forma de demostracions de força i d'organització, que conduirien a la Revolució de les Germanies, un conflicte civil que va enfrontar, durant divuit mesos, les classes populars valencianes amb les oligarquies mercantils i nobiliàries del Regne de València. Poc dies després, el 25 de novembre, els gremis artesans —els impulsors d'una protesta convertida en revolució— crearien la Junta dels Tretze, formada per un representant de cada un dels gremis existents a la ciutat de València i que, durant el conflicte, seria l'organisme de govern de la República de València.

L'origen del conflicte es remuntava a una dècada abans. La puixança econòmica del Regne de València durant el segle anterior s'havia traduït en un enriquiment colossal de les oligarquies valencianes que, emparades en el seu poder econòmic, havien trencat l'equilibri a les institucions de govern en benefici dels seus interessos. Els mercaders de la capital, fent un ús partidista de la llei, van desviar progressivament la manufactura cap a col·lectius no especialitzats. Amb això van provocar un excés de producció, una competència deslleial i una caiguda dels estàndards de qualitat, que es traduirien en una forta crisi dels gremis artesans i del conjunt de la societat urbana de València cap i casal.

La caiguda de preus i de salaris va posar els gremis —el motor econòmic de les classes populars urbanes— al caire de la desaparició. En poc temps, el descontentament social va adquirir una gran dimensió. Els gremis van respondre al desafiament amb diverses manifestacions de força i d'organització que tenien el propòsit d'intimidar les oligarquies mercantils i nobiliàries de la capital. Però l'autisme de les classes dominants, que controlaven bona part dels ressorts del poder, va conduir a la revolució. La Junta dels Tretze, de clara ideologia republicana, acabaria assaltant el poder i provocaria l'esclat definitiu del conflicte armat sis mesos més tard.

 

Imatge principal: Cimera entre el cardenal d'Utrecht, representant del rei, i la Junta dels Tretze / Wikimedia Commons