Tal dia com avui de l’any 1951, fa 75 anys, moria a l’Havana (República de Cuba) Josep Oller i Aragay, autor del Diario de campaña de un catalán mambí, que va ser la crònica de la revolució independentista cubana (1895-1898), anomenada també Tercera Guerra de la Independència de Cuba. La crònica d’Oller narra amb un extraordinari realisme la dura quotidianitat a les trinxeres i dibuixa amb gran riquesa de detalls la variadíssima composició sociològica dels guerrillers independentistes cubans: terratinents, intel·lectuals, professionals liberals, comerciants, jornalers agraris (blancs, mulats i negres) i, fins i tot, exesclaus.
Josep Oller havia nascut a Molins de Rei (Baix Llobregat) l’any 1878 en una família originària de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), de professió agricultors (arrendataris de la terra que treballaven) i d’extracció social humil. Oller pràcticament no va anar a escola, cosa que explicaria la senzillesa de la seva redacció i la gran quantitat d’expressions catalanes intercalades en els texts. Amb setze anys (1894) va emigrar a Cuba i es va posar a treballar en una cafeteria de l’Havana que havia fundat el seu germà gran tres anys abans (1891).
A l’establiment, propietat del seu germà, hi coneixeria alguns dels líders dels clandestins moviments independentistes cubans que s’hi reunien i, poc després (5 de gener de 1896), s’incorporaria a les files mambises (guerrillers independentistes). Un segle després de la revolució i mig segle després de la seva mort, el manuscrit va ser descobert pel periodista i investigador cubà Ernesto Chávez Álvarez (1999) i ha estat considerat un document de gran valor per explicar la Tercera —i definitiva— Guerra de la Independència de Cuba.
A les trinxeres mambises seria conegut com el Noi (tenia tan sols disset anys i se l’anomenava amb aquesta forma catalana) i, en alguns documents de l’època, hi apareix amb el sobrenom de José Noy. Josep Oller no tan sols documentaria el conflicte, sinó que tindria una participació destacada en els combats, en un dels quals resultaria ferit. Acabada la guerra (1895-1898), va tornar puntualment a Catalunya per casar-se amb Teresa Piera Piera (Martorell, 1880 - l’Havana, 1952). Tot seguit retornaria a Cuba (1899) i passaria la resta de la seva vida a l’illa dedicat als seus negocis.