Tal dia com avui de l’any 1801, fa 225 anys, a Alberic (País Valencià), esclatava una revolta popular contra les lleves militars forçoses decretades pel govern espanyol i que afectaven els nois joves del poble, que eren la principal font d’ingressos de les seves famílies, i contra l’increment de les rendes de les terres de conreu que havia decretat la noblesa propietària terratinent per a amortir la forta inflació de l’economia espanyola del moment. Poc abans, el regne espanyol havia renovat la seva aliança tradicional amb França —que es remuntava a l’entronització dels Borbons (1701)— i, amb els francesos, havia lliurat dos conflictes de poca durada, però d’un cost econòmic molt elevat: la guerra de les Taronges, contra Portugal, i la campanya d’Algesires, que era l'enèsim intent de conquesta de Gibraltar.
A la posta de sol del 17 de setembre del 1801, un grup de llauradors llogaters "vinguts de fora del poble" i vestits amb el barret i la manta tradicionals de l’horta valenciana i amb la cara tapada van entrar a la vila, van assaltar la casa-palau dels ducs del Infantado (els terratinents absents), van rescatar la collita que havia estat manllevada als agricultors del poble (tant la que tocava pagar com la que s’havia cobrat de més) i la van retornar als seus productors. A més, van picar els escuts de pedra de la casa Infantado. Els veïns d'Alberic feia més de setanta anys —des de l’ocupació borbònica del País Valencià (1707)— que estaven en plets amb la casa Infantado, denunciant els abusos i maltractaments que aquests latifundistes —aprofitant el poder del nou règim de Felip V— cometien sobre els llauradors llogaters.
Segons les cròniques de l’època, aquesta revolta va ser liderada per Pep de l’Horta, una figura que ha generat molta controvèrsia (alguns historiadors afirmen que mai no va arribar a existir). Sigui com sigui, la revolta d’Alberic es va expandir ràpidament pel terç central del País Valencià i va ser anomenada l’Avalot de l’Any U. Entre el 18 de setembre i el 2 d’octubre, es van revoltar 24 viles i pobles, i a cada revolta es feia públic un ban que deia: "Per orde del tio Pep del Orta que ningun vey pague el dret de señoria baix pena de la vida, y així mateix que tot vey pose tenda per a vendre lo que vullga sense pagar res a ningú; y així mateix que tots los veins acudisquen a prendre la dacsa que no s’ha pogut acabar de repartir, y es repartirà demà a les huit per el Alcalde baix pena de vida".