Tal dia com avui de l’any 1885, fa 138 anys, s’obria la tretzena edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, que en el decurs del temps es convertiria en la fira agroramadera més important de les terres de Lleida i, posteriorment, en la gran festa agroramadera de Catalunya. Fins llavors, s’havia celebrat els dies 6 a 8 de març. No obstant aquest petit canvi de calendari, des de l’inici (1872), cada any s’ha celebrat sense interrupció, fins i tot el març de 1938, amb el principal front de guerra del conflicte civil espanyol (1936-1939) situat a escassos vint quilòmetres de Mollerussa (front del Segre i de l’Ebre). L’únic cop en la seva història que no es va poder celebrar la fira va ser durant el primer confinament decretat per la pandèmia de la covid-19 (març, 2020).

La Fira de Mollerussa va ser creada en un ple municipal de 10 de març de 1872, que acordava la celebració d’un mercat setmanal i de dues fires anyals (la de primavera i la de tardor). La Fira va néixer com un gran mercat de bestiar, principalment de tir (cavalls, mules, rucs, bous), destinat al món agrari. Inicialment, es va situar al centre del poble: places de l’Església vella (actualment de l’Ajuntament) i de la Font (actualment de Manuel Bertrand). En aquell moment Mollerussa era un petit poble de 1.600 habitants, però que ja apuntava el paper protagonista que adquiriria amb el temps: el 1861 hi va ser radicada la Casa Canal, seu central de l’empresa promotora i explotadora del Canal d’Urgell, l’obra que havia canviat la fesomia de la comarca; i el 1862 s’hi va situar l’estació comarcal de la línia de Ferrocarril Barcelona-Lleida-Saragossa.

Posteriorment, la fira es desplaçaria seguint el creixement de la trama urbana. Durant el primer terç del segle XX va ocupar l’espai anomenat Firal dels Bous, situat entre les estacions de tren Barcelona-Lleida i de Mollerussa-Balaguer; i, després de la Guerra Civil (1939), seria emplaçada a la zona del canal. També, en el decurs del temps, els animals de tir van deixar pas a la maquinària agrícola; i els populars “ramblers” (tractants d’animals, molts dels quals eren de les comunitats gitanes catalana i aragonesa) van deixar pas als comercials dels concessionaris. La Fira de Sant Josep, des de la seva fundació, ha estat un motor econòmic de Mollerussa i de la comarca del Pla d’Urgell, i la principal impulsora de la mecanització i modernització del camp català.