Tal dia com avui de l’any 1926, fa 100 anys, Henry Ford —fundador i president de l’empresa Ford Motor Company— signava un memoràndum que implantava, a tota la fàbrica Ford de Highland Park (Michigan, Estats Units), la setmana laboral de 40 hores. Pocs mesos abans (1 de maig del 1926), havia implantat aquesta mesura al departament administratiu de la fàbrica i, posteriorment, n'ampliaria la vigència a altres equips de treball de la mateixa fàbrica. El 25 de setembre del 1926, signava el memoràndum que implantava aquella mesura a la totalitat dels treballadors de la fàbrica.
Aquella mesura perseguia millorar el rendiment dels treballadors de la fàbrica en un escenari general de crisi que havia provocat una forta caiguda de vendes. I també perseguia no tan sols mantenir, sinó també reclutar, els millors mecànics de la zona. És a dir, tenir en nòmina la gent més qualificada. Aquesta mesura s’inspirava en una experiència anterior del 1914, quan Henry Ford havia passat a pagar 5 dòlars diaris als seus treballadors de la cadena de muntatge (el salari més alt que es pagava a un treballador del sector de l’automòbil al continent americà, i que hauria motivat els empleats a produir de manera més intel·ligent i compromesa).
En aquest cas, Henry Ford va impulsar i implantar una jornada de vuit hores diàries i de cinc dies a la setmana (40 hores setmanals). I el resultat, de nou, va ser excel·lent. Amb aquesta mesura, va estimular enormement la productivitat de la seva massa laboral, que es reflectiria en la producció del model Ford T —que es fabricava des del 1908— i que esdevindria el model més venut de la marca (ho va ser, fins i tot, després que l’empresa l’hagués retirat de la cadena de muntatge i del mercat, el 1927), i en l’automòbil més venut del món durant gairebé mig segle (fins que, el 1972, el Volkswagen Beetle el va superar).