Enmig de notícies tan preocupants al nostre país com la seguretat de Barcelona —sis morts a trets en els últims tres mesos—, o de conflictes latents a Catalunya, com la vaga de docents o la dels metges i el pèssim funcionament de Rodalies, la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família ha permès a Barcelona comparèixer davant del món sencer amb les seves millors armes —talent, imaginació i creativitat—, en un espectacle de llums i drons que perdurarà a la història. Cal felicitar efusivament tots els que hi han participat i ho han fet possible, sense escatimar cap elogi. La primera sortida a l'estranger de Lleó XIV en el seu recentment estrenat papat no podia tenir una exhibició millor, a l'altura del que s'espera que sigui el seu magisteri. Barcelona ha tingut un xut d'autoestima com feia temps que no es recordava, i la gran obra d'Antoni Gaudí, la Sagrada Família, ha pujat, si encara podia, un esglaó més com la nova icona mundial de la cristiandat.
No es podia aprofitar millor el viatge del Papa a Catalunya i les gairebé 48 hores que ha passat entre nosaltres. S'acosta una nova onada de turistes, després que les televisions de tot el món hagin divulgat la benedicció i els principals mitjans de comunicació no hagin escatimat elogis davant d'una cerimònia que va ser senzillament una meravella, amb el colofó final de centenars de drons siluetejant al cel el rostre de Gaudí, amb els colors blau i grana, mirant de cara a la Sagrada Família. Poc més de deu minuts d'una representació a l'exterior, al final de la missa, que difícilment es tornarà a repetir en dècades, ja que no és fàcil una nova església com aquesta, un temple expiatori que, cent anys després de la mort del seu creador, s'erigeix completa a 172,5 metres i es presenta com l'església més alta del món. Una altura no triada a l'atzar, sinó una mostra de la precisió arquitectònica de Gaudí, que no va voler que el temple superés Montjuïc, la muntanya que forma part del paisatge natural de Barcelona.
Barcelona ha tingut un xut d'autoestima com feia temps que no es recordava, i la gran obra d'Antoni Gaudí, la Sagrada Família, ha pujat, si encara podia, un esglaó més com la nova icona mundial de la cristiandat
La diplomàcia vaticana va resoldre amb encert molts dels paranys que se li havien parat a Lleó XIV en els discursos o en les visites de les 48 hores que va estar a Catalunya. Així, va desaparèixer misteriosament una referència a la unitat d'Espanya en el sermó de la Sagrada Família que havia estat distribuït. L'invisible típex blanc del pontífex havia resolt d'aquesta manera una referència prescindible i molesta. La pressió del protocol de l'Estat per definir un acte marcadament espanyol va arribar a extrems de disputa que, sens dubte, s'aniran coneixent amb el pas dels dies i que serveix per explicar com l'Estat tenia perfectament dissenyat un acte amb els reis, el president del govern espanyol i catorze ministres, en un desembarcament que no té precedents i que no es deu, precisament, a la religiositat de l'executiu de Pedro Sánchez. En el cas de la visita de Lleó XIV a Montserrat, la història del seu papat recordarà com es va encomanar específicament a la Mare de Déu de Montserrat, de la mateixa manera que Joan Pau II va fer amb la Mare de Déu de Fàtima.
Aquest desig de fixar territori de les autoritats espanyoles va jugar una mala passada als seus promotors amb un incident que portarà cua: l'expulsió de 600 cantaires que van ser encapsulats durant mitja hora i expulsats per intentar cantar Els Segadors. Les explicacions que han ofert molts d'ells voregen el grotesc i les primeres peticions de dimissió i d'explicacions dels partits i entitats independentistes no han trigat a arribar. Agents de la Policia Nacional els van expulsar per una sortida que els va deixar al carrer Mallorca i en aquell moment alguns encara pensaven que els portaven a l'acte de benedicció de la torre de Jesús. Ja fora, els Mossos d'Esquadra van bloquejar-los el pas i els van explicar que es tractava d'una evacuació d'emergència. Hi ha imatges de la policia secreta vigilant-los com si es tractés de delinqüents perillosos i veurem, a partir d'ara, quines explicacions —més enllà de refugiar-se en el protocol i el guió establert— es donen. Un innecessari tancament que deixa moltes preguntes en l'aire.