El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a explicar una versió dels seus records dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 que, segons una revisió de la CNN, conté afirmacions no demostrades i alguns elements enganyosos. El relat arriba quan s’acosta el 25è aniversari dels atacs contra el World Trade Center i el Pentàgon.
Trump va fer les declaracions aquest dimarts a la Casa Blanca, durant un acte d’homenatge als primers equips d’emergència que van intervenir després dels atemptats. El president va assegurar que havia anat a la zona del World Trade Center poc després de l’atac amb un grup de treballadors i que, en un moment de pànic per la possible caiguda d’un edifici, dos bombers l’havien agafat pels braços i l’havien tret corrents de la zona.
Què diu Trump sobre l'11S?
"Gotta get out of here" —"Hem de sortir d’aquí"—, hauria estat, segons Trump, l’advertència dels dos bombers abans d’aixecar-lo i començar a córrer amb ell. El president va afegir que l’edifici que temien que s’ensorrés era el que va identificar com a "US Steel".
La CNN assenyala, però, que Trump es trobava a diversos quilòmetres del World Trade Center quan es van produir els atemptats. Aquell dia era a la Trump Tower, al centre de Manhattan. Tampoc no hi ha proves públiques que indiquin que fos dins de l’edifici que va mencionar —One Liberty Plaza— quan presumptament els bombers el van posar fora de perill.
Trump ja havia explicat una versió similar dels fets el 2016. En aquella ocasió, va situar l’episodi "un parell de dies" després dels atemptats i va precisar que no era dins de l’edifici que semblava estar a punt de col·lapsar, sinó a prop. Aquest dimarts, en canvi, el seu relat podia donar a entendre que l’evacuació havia tingut lloc immediatament després dels atacs.
La CNN recorda que sí que hi va haver preocupació per l’estabilitat d’One Liberty Plaza durant els dies posteriors a l’11S. Els equips de rescat i periodistes van ser evacuats temporalment de l’edifici el 12 de setembre, i els equips d’emergència hi van tornar a ser apartats dos dies després davant els temors sobre l’estat de l’estructura. Això, però, no demostra que Trump participés personalment en cap d’aquelles evacuacions.
Un relat sense proves?
Tampoc hi ha proves públiques que acreditin que Trump aportés un equip de treballadors a les tasques de rescat i recuperació. En anys anteriors, el president havia arribat a parlar de grups de fins a un centenar de persones. Un antic comandament del Departament de Bombers de Nova York va afirmar el 2019 que, si un grup d’aquesta magnitud hagués treballat al lloc, n’hauria quedat constància.
La Casa Blanca no ha aportat proves addicionals per sustentar el relat. En un comunicat, va argumentar que Trump era aleshores un ciutadà particular i que no tot el que va fer havia de quedar documentat. Posteriorment, un portaveu va acusar els mitjans de voler utilitzar les declaracions per atacar el president.
Trump, per la seva banda, va insistir en una publicació a les xarxes socials que "tot el que vaig dir era exactament exacte". La CNN també desmenteix una altra afirmació del president: que One Liberty Plaza "encara cruix". L’edifici va reobrir l’octubre de 2001 i continua funcionant amb normalitat.