L'explosió de la coalició Convergència i Unió i el posterior esclat del partit nacionalista per antonomàsia fundat per Jordi Pujol, Convergència Democràtica, que va ser dissolt el 8 de juliol de 2016, va donar peu a una detonació erràtica i desordenada d'aquell espai polític. Primer va ser el PDeCAT, que va voler ser el contenidor en el qual pogués confluir majoritàriament el món convergent i, per això, hi militaven els principals dirigents i els seus quadres més importants. Per citar-ne només tres, els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l'exalcalde Xavier Trias.

Sense la declaració d'independència del 2017 és probable, no segur, que aquest espai polític s'hagués mantingut cohesionat. Encara que també era evident que tenia massa esquerdes i hi convergien estratègies i horitzons nacionals molt diferents. El cert és que l'aplicació del 155, la dissolució del Govern, l'exili i la presó, i la convocatòria d'eleccions catalanes per part de Mariano Rajoy aquell mes de desembre del 2017 ho va posar clarament de manifest. El PDeCAT ja no servia i es va presentar com a nova marca electoral Junts per Catalunya, que integrava el PDeCAT però tenia nous rostres, eixamplava cap a l'esquerra la mirada del vell món convergent i era, almenys en el discurs polític, molt més radical i independentista.

Tot i que encara no fa sis anys de tot plegat, la realitat és que al voltant de Junts hi ha una constel·lació de partits que o bé no tenen representació parlamentària o l'han anat perdent a mesura que s'han anat celebrant eleccions. El PDeCAT, que és el més important, es va quedar fora del Parlament en les últimes eleccions catalanes en no obtenir representació parlamentària i ara es presenta a les espanyoles i cap enquesta no li dona cap diputat.

Però encara hi ha altres bots electorals que han aconseguit espai mediàtic i finançament, encara que les seves expectatives electorals eren inexistents. Un dels quals ha estat Valents, que en les últimes eleccions municipals va obtenir 15.411 vots, el 2,31%. Són pocs per sortir, ja que s'exigeix per llei el 5%, però són molts sufragis perduts que, sens dubte, majoritàriament haurien anat a parar a Xavier Trias, que hauria ampliat la victòria. Però des del 2017 hi ha hagut un interès per retallar el perímetre d'aquest espai polític. L'operació Manuel Valls en va ser una altra, en aquell cas per impedir l'accés d'Ernest Maragall a l'alcaldia, encara que fos a costa de lliurar les claus de la ciutat a Ada Colau.

Valents mai no ha estat res, però ha fet la feina que li va ser encomanada. Es desintegra com a partit any i mig després de la refundació i presenta concurs de creditors. Era un mort vivent amb moltes pàgines de diari i minuts de ràdio i televisió i passa a ser un mort a tots els efectes. Un funeral discret, sense cap dol, amb l'estiu per davant i amb deutes.