Vist i no vist: si parpelleges t'ho perds. Valents, la formació política creada per Eva Parera com a refundació de la marca amb què es va presentar Manuel Valls a les eleccions municipals de 2019, ha anunciat aquest dissabte la seva desintegració com a partit, després del fracàs als comicis locals del passat mes de maig i poc més d'un any des de la seva constitució oficial. El partit ha presentat un concurs de creditors després de buscar opcions per fer el projecte "possible i viable", sense èxit, segons ha expressat en una carta la seva presidenta, Eva Parera. La líder de l'ara extint partit ha demanat "disculpes" a la militància i ha assegurat que els resultats obtinguts en les eleccions del 28-M "no van ser suficients". En aquest sentit, ha dit que van haver d'afrontar-les "de manera massa prematura" i competint amb formacions "molt consolidades". 

"Tots els membres de l'executiva de Valents ens hem dedicat a buscar diferents opcions per fer possible i viable el partit. Lamentablement, les gestions no han donat els fruits esperats i és per això que ens veiem obligats a prendre la difícil decisió de presentar el preceptiu concurs de creditors", ha explicat. Aquest pas implica, a la pràctica, la desaparició de la formació i de la seva estructura orgànica. Tot i això, els representants assolits als municipis de Creixell (Tarragonès), Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i Mongat (Maresme) podran seguir utilitzant el nom de la formació durant aquest mandat. 

La fugaç "UPN catalana"

"La carta que estàs començant a llegir és l'última que escriuré com a presidenta de Valents; una cosa que esperava no haver de fer mai": així comença la missiva que Parera ha remès a la militància aquest dissabte. Es posa fi així a un partit de dreta espanyolista que ha tingut una existència fugaç, de tot just un any i mig: va néixer oficialment el gener del 2022, en un acte al Born Centre de Cultura i Memòria, en què Parera va reivindicar Valents com “la UPN catalana".

La presidenta de Valents ha recordat que la formació va néixer ara fa un any i mig i que, en aquest període, havien aconseguit formar 71 candidatures a les passades eleccions municipals, a partir de les quals van obtenir 32.408 vots. A la carta ha dit que tot plegat s'ha de veure com "un punt i a part", ja que, ha afirmat, creu que l'espai polític que representa continua sent necessari. Valents es va postular com a alternativa de dreta constitucionalista oposada a l'independentisme i als comuns d'Ada Colau i, des del seu altaveu a l'Ajuntament de Barcelona, Parera va fer bandera de temes com la lluita contra l'okupació, mentre fitxava excàrrecs de PP i C's. 

Finalment, Parera anima la militància a "continuar buscant noves fórmules per donar resposta, des de Catalunya, a la necessitat d'una força política no rupturista i amb sentit d'Estat la prioritat dels quals siguin els ciutadans i no els seus interessos partidistes", ja que "cap de les grans forces polítiques està disposada a donar solució" al "problema polític a Catalunya".