La decisió del Tribunal Suprem, aplicant l'amnistia a cinc polítics i tres manifestants acusats pels delictes de desobediència i desordres públics, segons quatre resolucions fetes públiques aquest divendres, representa el primer aterratge dels membres de la sala penal després de la contundent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Tot i que amb els senyors de les punyetes del convent de les Salesas Reales no cal fer-se gaires il·lusions i, com diu el refrany, una flor no fa estiu, el gir dels magistrats del Suprem ha estat important en les quatre resolucions que ha fet públiques i que afecten els membres de la Mesa jutjats per desobediència al TC: l'aleshores president Roger Torrent i també Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. També l'exbatlle de Sabadell Maties Serracant i el jove Oriol Carbó, juntament amb dos més de Girona, condemnats per desordres públics.
Tan important com la resolució dictada és la signatura dels qui la dicten: Manuel Marchena, Leopoldo Puente, Andrés Martínez Arrieta, Antonio del Moral i Carmen Lamena, tots ells pata negra de la doctrina infranquejable emanada des del Tribunal Suprem contra l'independentisme. Repeteixo: d'il·lusions, les justes. Caldrà anar-ho veient. Tot i que el Tribunal Constitucional ha anat desgranant una per una les 22 impugnacions contra la llei d'amnistia, l'última aquest mateix divendres de la Junta d'Extremadura, no ha canviat res de la primera que va emetre fa més d'un any i en la qual sosté que el Parlament espanyol pot aprovar una amnistia i que la mesura persegueix l'objectiu legítim de reduir les tensions polítiques i socials.
El pas següent serà el 22 de setembre, quan anirà al nucli central del debat, el de la malversació i com ha d'aplicar-se als dirigents condemnats o processats
El pas següent serà el 22 de setembre, quan anirà al nucli central del debat, el de la malversació i com ha d'aplicar-se als dirigents condemnats o processats. Entre aquests, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Jordi Turull. El fet que el TJUE avali la llei ha simplificat, aparentment, la resposta del Constitucional i del Suprem cap als màxims dirigents del procés. El TC ja ha deixat dit en els diferents recursos contra la llei que ha anat resolent que qualsevol condemnat que estigui dins del marc del conflicte és amnistiable, siguin independentistes o policies. El Suprem oposava a aquesta doctrina la malversació, amb l'excusa, retorçada, del propòsit d'enriquir-se.
És significatiu, i s'ha de llegir amb deteniment, quan els cinc magistrats, en el segon dels Fonaments de Dret, diuen: "En línia amb l'exposat, el pronunciament del Tribunal Constitucional no ha declarat la nul·litat de l'article 1.1 de la llei orgànica 172024, sinó que propugna una interpretació de la norma d'acord amb els plantejaments referits. Els fets que van donar lloc a aquest procediment no oferirien dubte quant a la seva subscripció a l'article 1.1 de la llei 1/2024, segons l'exposat pel Tribunal Constitucional, ja que el factum té reflex que els recurrents van actuar en el context normatiu referit. Es compleix, en conseqüència, amb l'àmbit objectiu d'aplicació de la llei 1/2024, de 10 de juny". El llenguatge és, certament, enrevessat, però igual acaba sent, amb la signatura de Marchena, el gran capità del TS, una mena de missatge encriptat. Si aquesta fos la idea, estaríem al principi del final. Una espècie de fins aquí ha arribat la guerra.