Aquest dimarts arriba al ple del Congrés dels Diputats el dictamen de la comissió de Justícia sobre la llei d'amnistia. I ho fa enmig d'una infernal remor de togues que intenta, a través de diferents jutjats, escapçar l'objectiu buscat pel legislatiu: deixar sense efecte els casos judicials oberts contra l'independentisme català, arran del procés iniciat a finals del 2011. Com és norma de la legislatura espanyola, que és incapaç d'arrencar amb una mínima normalitat, PSOE i Junts protagonitzen una pugna que no és poca cosa. Els socialistes no volen esmenar més el text i retirar les referències que hi ha a les acusacions de terrorisme, i el partit de Carles Puigdemont amenaça de tornar el text a la comissió de Justícia perquè no està satisfet amb el redactat actual.

Després d'un dilluns amb múltiples converses creuades, en les quals per part de Junts han participat, fonamentalment, Carles Puigdemont, Jordi Turull, Míriam Nogueras i Gonzalo Boye i, per part del PSOE, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero i el secretari d'organització, Santos Cerdán, cap era capaç de trobar la pedra filosofal que satisfés les dues parts. Hi havia, durant tota la jornada, un cert convenciment que el més probable era que aquesta vegada sí que descarrilaria l'acord que tenen el PSOE i Junts, ja que en el partit independentista hi ha massa veus que opinen que no poden tornar a ser ells els que cedeixin en l'últim minut, com va passar, també al Congrés, amb els decrets llei aprovats fa molt poques setmanes.

És evident que el setge judicial de l'amnistia ha fet estralls. Ha posat davant de tothom qui ho vulgui veure la politització de la justícia, la persecució d'una manera descarnada. En les últimes setmanes, de la mà del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que aquest dilluns ha prorrogat les investigacions del cas Tsunami Democràtic sis mesos més. Tot això, després de tenir la investigació adormida al seu jutjat mentre suposadament analitzava uns fets esdevinguts el 2019. Va haver de ser en ple debat de la llei d'amnistia quan la reactivés, el mes de novembre passat, i hi introduís el delicte de terrorisme per a Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Els 25 fulls de la interlocutòria de pròrroga d'aquest dilluns pretenen demostrar que existeixen indicis fundats i seriosos de la comissió de fets delictius susceptibles de qualificar-se com a accions de terrorisme. El relat novel·lat que fa el magistrat dista molt de tenir una certa similitud amb els fets que es van produir i, sobretot, de les acusacions que s'hi formulen, però ja estem massa acostumats que la realitat vagi per camins molt diferents del que es deixa escrit en una interlocutòria judicial.

És evident que el setge judicial de l'amnistia ha fet estralls; ha posat davant de tothom qui ho vulgui veure la politització de la justícia, la persecució d'una manera descarnada

Per si no n'hi hagués prou, aquest dilluns s'ha sumat a la festa el titular del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, el magistrat Joaquín Aguirre, qui ha prorrogat una de les peces del cas Volhov que vincula el president Puigdemont amb una trama russa per aconseguir la independència de Catalunya el 2017. La trama russa que, segons publicava aquest dilluns el diari El Mundo, hauria filtrat, i cito textualment, les seves intencions d'envair Ucraïna a l'entorn de Puigdemont. Déu-n'hi-do amb el que solen anomenar despectivament fugado y golpista i al que presenten despietadament com un pària a Europa. Segons Aguirre, va conèixer la invasió de Rússia abans que ningú. És evident que res de tot això no és cert i que, a més, manca de versemblança per qualsevol que seguís amb atenció aquelles jornades d'octubre del 2017.

Però, certament, uns russos sempre aporten una imatge d'espies molt necessària a l'hora d'incorporar-la a qualsevol relat fictici. Només cal recordar aquella famosa pel·lícula de 1966 titulada Que venen els russos!, que anava sobre el capità d'un submarí soviètic que volia visitar els Estats Units. Així, fa emergir la seva nau prop d'una petita i plàcida illa a la costa de Maine i, encara que no passa res, està a punt de desencadenar un conflicte armat en plena guerra freda. En fi, a aquest pas, qui sap si el futur de més d'un jutge espanyol serà escriure guions cinematogràfics.