Qualsevol que s'acosta aquests dies a polsar l'estat d'ànim dels socialistes escolta, més o menys, el mateix: "No podem estar pitjor. A veure si la visita del Papa i l'estiu canvien l'escenari". I pronostiquen la voluntat de fer coses —pressupostos o el que sigui— que reverteixin l'únic relat d'aquests temps: el judicial i els casos de corrupció. Quan un s'acosta als dirigents del Partit Popular, sent cautela i expressions com "no cal precipitar-se", "no podem moure fitxa i que l'únic beneficiat sigui el PSOE", o també "a nosaltres les coses ja ens van bé". A les files de Junts —la frontissa de Pedro Sánchez per continuar i els set vots imprescindibles per a Alberto Núñez Feijóo— fan, portes enfora, com si la cosa no anés amb ells i insisteixen una vegada i una altra que ells només tenen set diputats i que si algú vol alguna cosa, ja trucarà a la seva porta.
Fa diversos mesos que som en aquest pelegrinatge cap a enlloc i, a més, amb un convenciment: la legislatura ha col·lapsat i no hi ha a l'horitzó gens d'interès per part del PSOE i del PP per alterar el cicle minvant de la legislatura. En aquesta setmana que s'ha acabat, Pedro Sánchez ha ensenyat alguna carta de futur, com que no hi haurà superdiumenge electoral i municipals i autonòmiques no coincidiran amb les eleccions espanyoles. Era una exigència del PNB que busca inexorablement separar ambdues cites amb les urnes, ja que es juga una cosa tan important a Euskadi com el control de les diputacions forals, claus per al concert econòmic i la posterior negociació de la quota amb el govern espanyol.
La legislatura ha col·lapsat i no hi ha a l'horitzó gens d'interès per part del PSOE i del PP per alterar el cicle minvant de la legislatura
La qüestió és que, per una raó o per una altra, tots semblen adaptats a la idea que el temps vagi transcorrent seguint aquella cèlebre regla dels exercicis espirituals de sant Ignasi de Loiola, que ha arribat fins als nostres dies una mica alterada, i que diu "En temps de tribulació no es fa mudança". Preocupacions en tenen tots, ja que no hi ha damunt la taula cap carta definitiva que trenqui la situació actual. Pedro Sánchez ho podria aconseguir amb un acte d'humilitat i de reinici de la legislatura que establís un calendari per a una solució real al finançament autonòmic que s'assemblés veritablement al concert econòmic? Potser sí, encara que les expectatives estan molt baixes a Junts, ja que els incompliments són molt alts. Però amb aquest moviment i el del Tribunal Constitucional, tancant l'incompliment de l'amnistia, hi hauria, almenys, arguments.
Però Sánchez té damunt la taula tants casos judicials que està més dedicat a treure aigua que a remuntar la legislatura. El Partit Popular està dividit entre els que li demanen que faci alguna cosa i els que aconsellen a Feijóo que esperi. El president del PP es treu de sobre consells d'uns i d'altres i es limita a puntualitzar que els agraeix els consells, però sap el que ha de fer. Aparentment, res. Alguns missatges, algunes converses puntuals i només de matèria econòmica, i refusar negociacions o ponts de gran importància. Aplicada aquí la frase exacta de Sant Ignasi: "En temps de desolació, no fa mudança". I amb Aznar intentant marcar el ritme: "No té sentit presentar una moció de censura si no es guanyarà. I punt", diu.