Gairebé com cada any, la jornada de la Diada sol tenir la rèplica de l'Estat l'endemà i aquest any no ha estat una excepció. El búnquer reacciona com ho ha fet sempre: amb repressió, amenaces, advertiments i menyspreu de la identitat catalana. El 12 de setembre serveix per prendre la temperatura als sectors més reaccionaris contra l'independentisme. I pel que es veu, estan de tot menys contents. Així doncs, la jornada ha tingut diversos fronts informatius: els lletrats frenant l'adopció ràpida del català al Congrés, la Fiscalia reclamant al jutge Pablo Llarena que dicti una nova ordre internacional de detenció del conseller Lluís Puig i la convocatòria per part de Societat Civil Catalana d'una manifestació a Barcelona el proper 8 d'octubre contra l'amnistia i l'autodeterminació.

Anem a pams: no sé en quines de les competències dels lletrats de la cambra baixa entra que siguin ells els qui regulin el temps d'aplicació d'una decisió de la Mesa i del ple, que preveu que a més del castellà es pugui fer servir el català, el basc o el gallec. És un compromís públic de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, després que l'independentisme català la votés com a presidenta i el que han de fer els serveis de la institució és arbitrar els mecanismes tècnics perquè es pugui fer. Tampoc no hi ha problemes de recursos econòmics, ja que hi ha un romanent perquè es pugui fer i no em ve al cap un esdeveniment públic previst amb més d'un mes d'antelació que no es pugui dur a terme perquè no hi ha intèrprets.

No sé, per posar un exemple, si demà s'hagués de celebrar una cimera internacional a Madrid i se sabés amb aquesta antelació, algú s'imagina que no es duria a terme perquè no hi ha traductors? Evidentment que no, el compromís públic va ser el passat 17 d'agost i la sessió d'investidura de Feijóo serà el 26 i 27 d'aquest mes de setembre. O sigui, que el millor és que es deixin de ximpleries, facin la seva feina de lletrats del Congrés i no busquin excuses d'una cosa que és molt probable que els incomodi, però no està a les seves mans posar traves a acords polítics que la modificació del Reglament permetrà una vegada es facin els ajustaments necessaris.

En segon lloc, la petició de la Fiscalia del Tribunal Suprem —la rubriquen José Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena, els quatre fiscals del tribunal que van intervenir en el judici als líders independentistes— al jutge Pablo Llarena perquè emeti una nova ordre de detenció i lliurament internacional contra el conseller de Cultura Lluís Puig, exiliat a Brussel·les. Ingènuament, algú es pot preguntar què ha passat de nou des que el mes de gener passat Llarena fes una nova imputació a causa de la reforma del Codi Penal i la supressió del delicte de sedició i que, més tard, al juny, la sala d'apel·lacions del Suprem confirmés la resolució de Llarena. Doncs res, però la petició dels fiscals arriba aquest 12 de setembre i obligarà Llarena a dir alguna cosa.

I faltava Aznar, que aquest dimarts ha fet un discurs apocalíptic dels seus titllant l'amnistia d'autodestrucció constitucional i cridant a una gran mobilització en contra de l'exigència de Carles Puigdemont si volen els vots de Junts per investir Pedro Sánchez. Ja hi ha convocada una manifestació el 8 d'octubre a Barcelona i la primera a apuntar-s'hi ha estat Isabel Díaz Ayuso. El PP jugarà fort o, almenys, un cert PP, el que vol desestabilitzar, a més de Sánchez, Alberto Núñez Feijóo. El mateix dia que el líder del PP fa una picada d'ullet a Junts facilitant-li que tingui grup parlamentari propi al Senat (els populars tenen majoria absoluta), amb tot el que suposa de protagonisme i recursos econòmics, a més de cruspir-se d'una mossegada una cosa tan indigesta com corregir la seva oposició al Congrés.

No hi ha pitjors enemics que els del mateix partit i, com deia Winston Churchill, "els nostres adversaris són davant, els nostres enemics darrere". Sánchez i Feijóo, no només ells, podrien impartir un màster sobre això. La qual cosa no vol dir que el PSOE farà servir tot aquest conglomerat de notícies per fer veure a l'independentisme que res no és fàcil i que tot requereix el seu temps. Que afluixi. Però, aquesta vegada, ja se li ha dit que els pagaments es fan per endavant. I el rellotge està en marxa.