Sense aturador. La Fiscalia del Tribunal Suprem ha demanat al jutge Pablo Llarena que emeti una nova ordre de detenció internacional contra l'exconseller de Cultura Lluís Puig, processat pel delicte de malversació de fons agreujat per l'1-O, segons un escrit presentat aquest dimarts al qual ha tingut accés ElNacional.cat. La causa de Puig, defensat per l'advocat Miquel Sàmper, ha estat aturada des que el gener passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va donar parcialment la raó al jutge espanyol que s'havien de complir les entregues internacionals, excepte si el país receptor, en aquest cas Bèlgica, veia que la persona reclamada pertany a un grup objectivament identificable de persones (GOIP), a qui se li poden vulnerar drets, com sosté l'exili català.

L’escrit de la Fiscalia és firmat pels quatre fiscals que van intervenir en el judici del Tribunal Suprem als líders independentistes catalans: Consuelo Madrigal, Jaime Moreno, Javier Zaragoza i Fidel Cadena. Hi exposen que l’exconseller de Cultura va ser processat el 21 de març de 2018 pels delictes de malversació i desobediència. Delictes —hi afegeixen— que es mantenen després que l’instructor del Suprem hagi fet una nova imputació, el gener de 2023, a causa de la reforma del Codi Penal pel govern espanyol, amb l'eliminació del delicte de sedició. Hi sostenen que el delicte de malversació agreujat pel qual és perseguit l’exconseller Puig és greu, ja que té una franja de càstig de 6 a 12 anys de presó.

Requisits complerts

Els fiscals raonen que el 13 de juny de 2023 la sala d’apel·lació del Suprem va confirmar la resolució del jutge Llarena, i va desestimar els recursos del president a l’exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, i per l’acusació popular de Vox. I recorden a Llarena que en la seva resolució de gener passat ja ordenava la reactivació de les ordres de detenció europees i internacionals de Puig, un cop el Tribunal Suprem confirmés la seva imputació, com va fer aquest estiu.

Hi afegeixen que el Tribunal de Justícia de la UE, en la seva sentència del 31 de gener passat, en la seva conclusió sisena afirma que “la Decisió Marc 2002/584, en la seva versió modificada per la Decisió Marc 2009/299, ha d’interpretar-se en el sentit que no s’oposa a l’emissió de diverses ordres de detenció europea successives contra una persona buscada amb la finalitat d’obtenir la seva entrega per un estat membre després que l’execució de la primera ordre de detenció europea no doni lloc a la infracció de l’article 1, apartat 3, de la Decisió Marc, i que l’emissió d’aquesta última ordre de detenció europea tingui proporcionalitat”, com sostenen que compleix la causa del procés.

Per als fiscals del Suprem, “es compleixen els requisits establerts per la legislació vigent” de reconeixement mutu de resolucions penals de la Unió Europea, que permet a l’autoritat judicial espanyola competent dictar una ordre de detenció i entrega. I per tot això, els fiscals demanen al jutge instructor que emeti “novament” una ordre de cerca i crida internacional de l’exconseller Lluís Puig, del qual tenia en vigor l’ordre de detenció a l’estat espanyol, com la resta de polítics a l’exili.

La detenció de Puigdemont

A l'estiu, els fiscals del Suprem també van demanar al jutge Llarena que reactivés l'ordre de detenció internacional contra Puigdemont i Comín, quan el Tribunal General de la UE (TGUE), va desestimar que tinguessin empara com a diputats de Junts en el Parlament Europeu. Tanmateix, el magistrat del Suprem va indicar que prefereix que hi hagi una sentència ferma, en aquest cas del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). Precisament, a finals d'aquesta setmana s'esgota el termini per a la defensa de Puigdemont i Comín, exercida per Gonzalo Boye, per presentar el recurs contra la sentència de primera instància del TGUE.