La decisió del Govern d'ampliar el nombre de places d'estudiants de Medicina a les universitats catalanes, amb la voluntat que l'any 2031 s'hagin incrementat les actuals 1.333 en un 52% i 692 estudiants més, és, sens dubte, voluntarista. Té una part positiva, ja que més alumnes catalans podran escollir la carrera que desitgen, perquè en són molts els que es queden fora de la carrera de Medicina amb un nombre de places tan baix. Però té un triple problema de base que la decisió del Govern de la Generalitat no solucionarà: el districte universitari únic, el retrocés del català i la marxa a l'estranger d'un nombre significatiu de professionals que han estudiat a Catalunya.

Per més que el Govern de Salvador Illa ampliï el nombre de places, que el pròxim curs 2026-27 seria de 195 en tres universitats privades, el gran problema que no es resoldrà és el del districte universitari únic. ¿Per què? Ben senzill: un alumne pot fer la seva inscripció a qualsevol districte autonòmic i així augmenta les seves possibilitats d'admissió al grau desitjat. En aquest cas, la sempre cobejada plaça de Medicina. No havia estat sempre així, però el 2001, amb l'inici de la segona legislatura de José María Aznar, la de la majoria absoluta, es va obrir la veda, sent ministre d'Educació Mariano Rajoy, que li donaria el tret de sortida, tot i que seria Pilar del Castillo qui l'acabaria implementant.

Per més que el Govern de Salvador Illa ampliï el nombre de places de Medicina, que el pròxim curs 2026-27 seria de 195 en tres universitats privades, el gran problema que no es resoldrà és el del districte universitari únic

Tot i que a la pràctica va ser una clara invasió de competències, és obvi que les regles del joc van canviar en aquesta matèria el 2001; no s'ha reconegut mai així. Les majories polítiques a Espanya no s'han fet servir per a això i és cert que hi ha hagut sempre soroll mediàtic sobre el particular, però en cap negociació de les de veritat, que acaben sent sempre les d'investidura d'un president del govern, els partits independentistes o catalanistes l'han situat com un dels temes irrenunciables. Potser és ara, amb el pas dels anys, que es veu en tota la seva dimensió el desastre que suposa el districte universitari únic i és quan s'ha intentat, sense èxit, que, almenys, es fes una reserva de plaça del 80% en carreres com Medicina. Però han acabat totes les iniciatives sense cap èxit.

En aquests moments s'estima que el 40% dels estudiants que cursen la carrera de Medicina són de fora de Catalunya, i això acaba tenint un pes determinant en la dinàmica del canvi de llengua en l'explicació de les assignatures. Aquest percentatge mitjà és fins i tot superior a la Universitat de Lleida o a la Rovira i Virgili, de Tarragona, que arriba al 65%-70%. Com que, a més, no hi ha un requisit previ de coneixement del català, el resultat és el que coneixem. En resum, menys places per als alumnes catalans, menys ús del català i tot això es remata amb una gestió infernal de l'Administració, tant espanyola com catalana, per retenir el talent format, que, amb els sous tan baixos que hi ha actualment, acaba anant-se'n en molts casos a l'estranger.

Ho ha dit també el Col·legi de Metges de Barcelona, que, després de l'anunci del president Illa, ha celebrat els passos fets pel Govern, però ha posat l'accent en què no es podran formar els metges que es necessiten si el 40% de les places estan ocupades per estudiants d'altres autonomies. Per a això ha demanat un canvi que permeti que alumnes que hagin fet el batxillerat a Catalunya, amb vocació i bons expedients, puguin accedir a aquestes places de Medicina, ja que són els estudiants que, amb més possibilitats, voldran quedar-se aquí a exercir la medicina. La solució és relativament senzilla, però falta la voluntat política.