Amb més patiment del previst, el Futbol Club Barcelona ja té el primer títol de l'any i davant del seu etern rival, el Reial Madrid. Hansi Flick continua sense perdre una final, Raphinha és el jugador determinant del Barça i De Jong, ni que sigui per una vegada, ha justificat la seva permanència al club blaugrana. Excepte en moments molt comptats del partit, el Barça s'ha enfrontat a un Madrid fluix i sense el coratge que sol acompanyar l'equip blanc. La primera part, tot i que ha acabat amb empat a dos, per uns minuts trepidants al final dels primers 45 minuts, és del pitjor que ha ofert el Reial Madrid en una final. Sigui com sigui, el Barça té el seu primer títol de l'any al mes de gener i revalida l'aconseguit l'any passat.

El Barça sabia que la millor manera d'abordar el que resta de temporada era guanyant la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita. El Madrid també sabia que guanyar el Barça era trencar la dinàmica d'un equip que guanya a empentes i rodolons, va segon a la lliga i practica poc joc al camp. Amb aquest esquema, Hansi Flick i Xabi Alonso van plantejar el partit i, sorprenentment, a l'equip blaugrana li ha pesat la condició de favorit que li donaven tots els comentaristes. El bloc del Barça tenia control sobre el partit, però li faltava aquell joc vertical amb el qual genera moltes ocasions de gol i que el converteix, moltes vegades, en un equip intractable.

El Barça sabia que la millor manera d'abordar el que resta de temporada era guanyant la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita

Alonso, perseguit per les urgències de l'equip blanc que no podia deixar escapar aquest títol, ha plantejat una trama al centre del camp i ha tirat l'equip enrere, deixant al Barça la iniciativa a la primera part. Raphinha ha avançat el Barça, Vinícius ha empatat; Lewandowski ha tornat a avançar els seus i Gonzalo tornaria a empatar. Caldria esperar a la segona part, perquè Raphinha al minut 73 materialitzés el tercer gol del Barcelona, un resultat just i que sens dubte ajudarà a abordar les tres competicions en què encara té opcions l'equip: la lliga, la copa del rei i l'anhelada Champions, un trofeu que fa onze anys que se li resisteix al club, una mala ratxa que l'equip aspira a trencar aquest 2026.

Veurem, en canvi, què succeeix amb la banqueta del Reial Madrid i si Xabi Alonso, que s'ha pogut menjar els torrons, manté la confiança de Florentino Pérez i continua al capdavant de l'equip. Encara que l'equip de Mbappé té baixes significatives, començant pel jugador francès que només ha pogut jugar els últims 20 minuts, la seva temporada és desastrosa en el terreny de joc. No juguen gaire pitjor que amb Carlo Ancelotti, però les aspiracions quan van fitxar el de Tolosa després del seu pas triomfal per la Bundesliga alemanya era guanyar i jugar i fins a la data poc del primer i res del segon. Sigui com sigui, el F.C. Barcelona ha de pensar en ell i oblidar-se dels seus rivals. El segell d'equip guanyador li funciona i jugadors, entrenador i president poden continuar somiant. Que d'això va el futbol.