La denúncia d'un sindicat educatiu que dos mossos d'esquadra de paisà es van infiltrar fa uns dies en una assemblea de preparació de la vaga educativa és, en cas de ser certa, preocupant. El judici definitiu s'haurà de fer quan el Govern s'expliqui, cosa que encara no s'ha produït, malgrat que el silenci dels departaments afectats, una vegada s'ha fet públic, és significatiu del que pot haver succeït. La mala relació entre la Conselleria d'Educació i els sindicats, sobretot amb la USTEC, el majoritari en el sector —que ha convocat una cadena de protestes entre el 6 de maig i el 5 de juny del 2026, amb disset jornades de vaga i aturades, entre les quals, tres jornades de vaga general a tot Catalunya— no hauria d'haver desembocat en una acció tan irresponsable com infiltrar policies en assemblees. En principi, les assemblees educatives haurien de ser un espai blindat als docents per poder decidir lliurement quina estratègia volen adoptar.

No hi ha raons de seguretat que facin necessària una mesura tan excepcional, ja que estem parlant de professionals del sector educatiu. Aleshores, per què s'ha passat aquesta línia vermella? La democràcia té unes determinades regles i entre elles hi ha que les reunions no poden quedar amenaçades, i si algú ha actuat amb un excés de zel fora del marc exigible en aquestes situacions, ha de ser reprovat en la seva actuació. És del tot insuficient el comunicat dels Mossos, que han defensat la seva actuació i asseguren que treballen "per garantir el lliure dret de reunió i manifestació, així com la resta de drets relacionats amb aquest àmbit". La policia autonòmica també recalca que exerceix les seves funcions "sempre atenent la legislació vigent i d'acord amb les competències que tenen assignades". Com que ja fa temps que la direcció general dels Mossos està qüestionada i la Conselleria d'Educació és al centre de diverses polèmiques, sembla raonable que la qüestió arribi al Parlament, ja que no és un tema d'uns agents en concret, sinó d'una decisió política.

No hi ha raons de seguretat que facin necessària una mesura tan excepcional, ja que estem parlant de professionals del sector educatiu

Per acabar-ho d'adobar, aquest desagradable incident es produeix enmig de la polèmica pel pla pilot del Departament d'Educació per desplegar agents dels Mossos d'Esquadra de paisà als centres educatius. La iniciativa de la consellera Esther Niubó va tenir crítiques des del primer moment i la meitat dels instituts convidats —set de catorze— han fet un pas enrere i han abandonat la iniciativa. La prova pilot de Niubó responia, segons la Generalitat, a la voluntat d'implicar alguns centres i serveis territorials del Departament per afrontar conflictes que sorgeixen especialment fora dels centres, però que hi impacten a dins. Segons la consellera, el soroll mediàtic ha fet fracassar aquesta iniciativa, però la veritat és que ha estat aquest soroll el que ha obert un carril de sortida a molts centres que es trobaven incòmodes i no sabien com abandonar el projecte. Doncs bé, a aquest desig de sobreactuar en seguretat, ara s'hi afegeix el d'infiltrar policies en assemblees. Aquell brou de cultiu no ha fet sinó engrandir ara les protestes.

La vaga al sector de l'ensenyament serà molt llarga a Catalunya. Fins i tot, més enllà dels resultats que puguin produir-se. Hi ha, entre altres aturades, tres vagues generals el 12 i 27 de maig i el 5 de juny. Coincideix, a més, amb el final del curs escolar, cosa que no és bona per a ningú, i tampoc per als alumnes i llurs famílies. La Generalitat ha tingut fins ara una actitud de duresa amb la USTEC i els sindicats que donen suport a la vaga, en contra de l'acord que el Govern va subscriure amb UGT i Comissions. El problema per a l'executiu català és que la USTEC manté una hegemonia històrica a les eleccions sindicals de l'ensenyament públic català, que a les últimes eleccions del 2019 va obtenir 162 delegats, superant àmpliament la segona força (CCOO amb 58 delegats) i que va guanyar als dotze Serveis Territorials de Catalunya, amb la qual cosa va refermar el seu estatus de sindicat referent a totes les zones educatives. A partir d'aquestes dades, era difícil que, més enllà que la raó estigui força repartida, l'acord amb UGT i CCOO fos gaire més que paper mullat.

L'oposició en bloc al Parlament, des d'Esquerra Republicana fins als Comuns, la CUP i Junts per Catalunya, ha exigit explicacions al Govern per les denúncies de la CGT. Un govern monocolor té aliats puntuals, però no socis i, en aquestes circumstàncies, la feblesa s'acaba notant més, encara que la major part de les vegades, a l'hora de la veritat, la sang no arribi al riu. Això, per més que en les declaracions no parin de clavar-se pulles.