Carregant...

Durant tota aquesta setmana s'ha parlat, i molt, com és normal, sobre l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que vindria a ser el CIS català, i les seves projeccions electorals d'aquí a dos anys. Sobre els resultats del sondeig en clau de previsions electorals el maig de 2028 —molt horrorosos per a Junts, dolents per al PSC, excel·lents per a Aliança i optimistes per a Esquerra— s'ha escrit abundantment, com és normal, ja que les enquestes tenen sobretot aquest atractiu, expressen tendències, la mostra és sempre de les més altes i el CEO feia molt temps que no oferia resultats, havent-se saltat, fins i tot, la del primer quadrimestre de l'any.

Però, com sol succeir en aquest tipus d'enquestes riu en les quals es pregunta l'electorat sobre una infinitat de coses, no s'ha posat prou l'accent en la valoració dels catalans sobre les institucions. S'ha destacat, això sí, que els ajuntaments, el Govern, les institucions europees i el Parlament eren les més valorades; de fet, només els ajuntaments aproven (5,3), però, en canvi, s'ha corregut un espès vel sobre la pèssima valoració de la monarquia espanyola (2,2), sent la institució més mal valorada. De les 12 que apareixen en el rànquing, estan per davant les quatre abans citades i, a més, els sindicats, els tribunals, el govern espanyol, les associacions empresarials, el Congrés dels Diputats, els partits polítics i l'Església catòlica (2,5). Només aquesta última i la monarquia estan per sota del 3.

Aquesta pèssima dada de valoració, quan s'analitza per partit votat, és fins i tot més reveladora: només l'aproven amb el 5,5 els votants del PP i la suspenen tots els altres

Com el CIS fa ja molts anys que va deixar de formular aquesta pregunta, per estalviar-se haver de donar explicacions, segurament, sobre un mal resultat, les úniques dades de l'opinió a Espanya les tenim a través dels mitjans de comunicació i no d'un organisme oficial. Aquesta pèssima dada de valoració, quan s'analitza per partit votat, és fins i tot més reveladora: només l'aproven amb el 5,5 els votants del PP i la suspenen tots els altres. El PSC (3,5), Vox (3,3), Comuns (1,3), Junts per Catalunya (1,2), Esquerra (1,1), Aliança (1,1) i CUP (0,4). Si donem una ullada enrere, en el baròmetre realitzat pel CEO en l'últim trimestre de 2017, poc abans de la declaració d'independència al Parlament, la valoració de la monarquia entre la societat catalana era de l'1,81, i quan va arribar Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, era d'un 2.

Sempre, això sí, com la institució més mal valorada. Això no ha canviat en cap dels baròmetres que s'han realitzat en els últims deu anys. Encaixar les peces del puzle en un mapa polític com el català és sempre més complicat que en altres llocs, ja que, per exemple, al Parlament hi ha representació de vuit forces polítiques. El pas del temps ofereix mirades polítiques diferents en una dècada. Han canviat governs i majories parlamentàries. S'ha passat de reclamar la independència de manera majoritària a postular des del Govern que Catalunya havia tornat a la normalitat. Però, per sota, hi ha una constant que no varia: la gran distància de la societat catalana amb la monarquia espanyola.