De tots els moviments que podia fer la Fiscalia amb les diferents informacions sobre la participació del Ministeri de l'Interior en l'Operació Catalunya i que s'han anat publicant aquestes últimes dues setmanes, com bé saben els lectors d'ElNacional.cat, que ha disposat de material informatiu inèdit; l'obertura d'una investigació després de les informacions que indiquen que la persecució de la policia patriòtica contra l'independentisme va incloure el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol, és l'acció més curta que podia dur a terme. Tant és així que és fàcil pensar que l'interès de la Fiscalia resideix sobretot en el fet que des del Ministeri de l'Interior s'hagi provat de fer indagacions sobre un dels seus.

Encara que sigui així, cal confiar que, una vegada a dins, la Fiscalia vulgui anar més enllà del cas de Martín Rodríguez Sol i miri d'aclarir tots els altres casos que s'han conegut i el que és la clau de tot el tema: quina va ser la participació del Ministeri de l'Interior i com es vehiculava tot aquest material al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Els nous papers de l'Operació Catalunya són reveladors d'una manera de fer absolutament inacceptable en un règim democràtic i no deixen cap dubte que l'operació política contra l'independentisme no va ser cosa d'uns policies actuant pel seu compte i risc. Tenien la cobertura operativa del Ministeri de l'Interior al màxim nivell i la constància que el mateix Rajoy era perfectament coneixedor de totes les activitats il·legals que s'estaven duent a terme.

Per als que ho desconeixen, és important recordar que el fiscal Rodríguez Sol va ser apartat del seu càrrec el 2013 després de posicionar-se a favor de la possibilitat que els catalans decidissin sobre el seu futur. No es va pronunciar ni de bon tros a favor de la independència, de la qual era contrari, però va ser suficient perquè el fiscal general de l'Estat Torres Dulce li obrís un expedient de remoció. Tampoc no va agradar a Madrid que obrís diligències contra el diari El Mundo sobre la publicació d'informacions falses contra Artur Mas i Jordi Pujol, que finalment no va aconseguir tirar endavant. Per més que s'intentés presentar-lo com un col·laborador de l'independentisme, si per alguna cosa destacava, era pel seu perfil moderat i competent. Dins d'aquesta lògica, s'entén que hagués presidit, entre els anys 2000 i 2004, la conservadora Associació de Fiscals.

Cal confiar que la Fiscalia vulgui anar més enllà i miri d'aclarir quina va ser la participació del Ministeri de l'Interior i com es vehiculava tot aquest material al president del govern espanyol, Mariano Rajoy

Mentre la Fiscalia del TSJC obre aquest camí, que veurem fins on arriba, una altra Fiscalia, en aquest cas la del Tribunal Suprem, haurà de contestar a la pregunta del tribunal sobre si ha d'investigar el president a l'exili Carles Puigdemont per terrorisme en el cas Tsunami. La pregunta té interès, ja que el jutge de l'Audiència Manuel García-Castellón ha considerat que sí, mentre que la Fiscalia del mateix tribunal s'hi ha mostrat contrària i ja va fer un dur informe contra la decisió del magistrat i assegurava que els fets recollits en la investigació no encaixaven en el delicte de terrorisme ni per a Puigdemont, ni per a la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Hauria de ser la mateixa posició entre les dues fiscalies, però ja ho veurem. A l'Audiència Nacional i al Suprem ja hi tenim prou experiència per no donar res per fet.