Tot apunta que després del que va passar dimecres passat al funeral d'Estat per les víctimes de la DANA i l'allau d'insults de les víctimes al president del govern valencià, Carlos Mazón, s'ha generat, finalment, l'esquerda perquè el màxim responsable polític d'aquella jornada funesta abandoni el càrrec. No havien passat ni 24 hores del funeral que el mateix Mazón va assenyalar que faria una reflexió sobre el que va passar a l'acte amb les víctimes i va eludir qualsevol resposta a la pregunta de si pensava dimitir. Aquest divendres, en el marc d'una reunió dels responsables provincials i regionals, els principals càrrecs populars, es va assenyalar el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, com el preferit per agafar el relleu d'un Mazón que ja ha acceptat que no tornarà a ser cartell electoral.

Finalment, aquest dissabte s'ha fet un pas més i ja es parla al País Valencià que la dimissió de Mazón no estaria gaire lluny, sense descartar una convocatòria electoral anticipada per resoldre definitivament la crisi. En qualsevol cas, sembla evident que, per primera vegada des de fa un any, alguna cosa es mou a València i la gestió de la DANA i les 229 víctimes mortals poden tenir responsabilitats polítiques, perquè pel que fa a si hi va haver o no negligència per part de les autoritats autonòmiques, se n'encarregarà la justícia, que té oberta la corresponent causa en la qual fins ara hi ha dos únics investigats, l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, la qual tenia les competències d'Emergències, i el seu número dos, l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso.

Sembla evident que, per primera vegada des de fa un any, alguna cosa es mou a València i la gestió de la DANA i les 229 víctimes mortals poden tenir responsabilitats polítiques

La jutgessa Nuria Ruiz ha convidat en tres ocasions el president del País Valencià a declarar en qualitat d'investigat, però ell ho ha descartat en tots els casos. És normal que Ruiz no hagi anat més enllà, ja que Mazón és aforat i, en conseqüència, li correspondria al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana una citació formal, cosa que des del jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja s'ha descartat, per ara. El mateix que amb Maribel Vilaplana, la famosa periodista del no menys anomenat dinar a El Ventorro, sobre el qual encara es continua especulant les hores que va durar i quin era l'estat de Mazón quan va abandonar el restaurant a les 18:45 hores.

Al final, com no podia ser d'una altra manera, les mentides, els errors i els canvis de versió sobre aquelles hores han acabat atrapant Alberto Núñez Feijóo, que durant un any ha intentat que les conseqüències de la DANA no sortissin dels límits del País Valencià. Era impossible que això succeís en condicions normals, però molt més si Mazón es convertia, com així ha estat, en una bomba de rellotgeria perquè tots els seus moviments polítics eren erronis i cap de les seves explicacions eren creïbles. Ara que s'ha destapat la caixa dels trons de la seva substitució, torna a agafar la seu del partit a Madrid amb el pas canviat: els barons provincials escollint Vicent Mompó quan als despatxos del carrer de Gènova s'apostava per la batllessa de la capital, María José Catalá.

No és una qüestió menor, perquè també evidencia la capacitat dels lideratges i la importància de l'autoritat en el partit.