Lamento dir-ho amb aquesta contundència: el posicionament de la Fiscalia davant el Tribunal Constitucional en el recurs d'empara del president a l'exili Carles Puigdemont perquè se li aixequin les ordres de detenció que té dictades el magistrat del Tribunal Suprem, és trampós. No l'acosta a la llibertat establerta a la llei d'amnistia i acaba deixant en mans de Llarena que apliqui o inapliqui l'amnistia, amb l'única exigència que ho fonamenti bé. Tot el dia que sento a dir que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han demanat al Tribunal Constitucional l’amnistia de Carles Puigdemont i han renyat el Tribunal Suprem, cosa que també és veritat, però el nucli de la qüestió no és, o no hauria de ser, el que li demana, sinó el que insta com a ministeri públic que es faci, i és justament aquí on l’escrit del fiscal Pedro Crespo Barquero fa aigües pel que fa a l’exigència que s'apliqui l'amnistia al president Carles Puigdemont.

Dit en llenguatge més senzill i entenedor que el que fa servir el món de la judicatura als seus escrits, hi ha una esbroncada, una estirada d'orelles, important al Tribunal Suprem i reconeix totes les violacions dels drets fonamentals, excepte, i no és casualitat, la del jutge predeterminat per llei. És interessant llegir a les 42 planes de l'escrit del ministeri fiscal algunes de les acusacions al TS. Per exemple, aquest paràgraf: "El cànon de motivació reforçada és clarament incomplert per les interlocutòries del magistrat instructor i la Sala, enfront dels quals es promou el recurs d'empara. Si havíem sostingut que la interpretació, en ells, dels diferents conceptes que engloba el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial no responia ni tan sols a l'exigència bàsica de no error, no irracionalitat i no arbitrarietat, és molt més evident, encara, que no s'ajusten a un patró de qualitat constitucional que, en relació amb l'article 25.1 de la Constitució, implica, en virtut del respecte al tenor literal de la norma, l'exclusió de tota interpretació extensiva".

L'escrit del fiscal Pedro Crespo Barquero fa aigües pel que fa a l'exigència que s'apliqui l'amnistia al president Carles Puigdemont

O sigui, la desqualificació de l'actuació del Suprem no és menor per part de la Fiscalia. Però això no és suficient perquè la roda del seu procediment judicial no continuï un temps indeterminat si el Tribunal Constitucional fa seva la doctrina de la Fiscalia i no fa un pas més que seria, per exemple, que, encara que només fos per economia processal, dictés una sentència ordenant l'aplicació del que demana el recurrent: la retirada de les ordres de detenció. Lluny de fer això, la Fiscalia, a la part dispositiva en què interessa l'atorgament de l'empara mitjançant l'estimació parcial de la demanda, conclou dos apartats. En el primer, que es declari la vulneració del dret fonamental del recurrent a la tutela judicial efectiva, en relació amb els drets fonamentals a la legalitat penal, a la llibertat personal i a la participació política.

Però és en el segon en què hi ha el macabre joc de la Fiscalia i en què demana el restabliment del demandant en la integritat del seu dret, i a tal fi demana, a l'apartat A, la declaració de nul·litat de les interlocutòries de l'1 de juliol i del 10 de setembre del 2024 dictades pel magistrat instructor, i les interlocutòries del 9 d'abril i el 17 de juny del 2025 dictades pel Tribunal Suprem en relació amb la causa especial que se segueix contra la llibertat de Puigdemont. I arribem a l'apartat B: la retroacció de les actuacions en el moment processal immediatament anterior a dictar-se l'esmentada interlocutòria de l'1 de juliol del 2024, perquè pel magistrat instructor de la causa se'n dicti una altra que resulti plenament respectuosa amb el dret fonamental vulnerat, tenint especialment en compte la tutela dels drets fonamentals substantius que en quedin afectats.

En llenguatge molt més paladí: magistrat Llarena, esperem de vostè un altre escrit perquè ho ha fet molt malament i aquest no ens agrada. Però la realitat és que acaba deixant la decisió sota el paraigua del Suprem. Podríem arribar a estar, qui sap, davant d'un cas judicial per part de la Fiscalia que acabés sent, en la pràctica, un Otegi bis. Com és sabut, la trajectòria judicial d'Arnaldo Otegi ha estat marcada per una sèrie de condemnes, recursos, anul·lacions i canvis de criteri per part de diferents instàncies judicials, entre els quals destaca el cas "Bateragune" com a exemple més clar d'aquesta trajectòria, amb una condemna ferma que posteriorment va ser anul·lada després d'un pronunciament d'Europa. La justícia espanyola té precedents negres per a Puigdemont. L'única cosa certa és que la Fiscalia —de qui depèn la Fiscalia?— demana que se li torni la pilota a Llarena. Haurà de ser, en tot cas, el ple del TC el que ho corregeixi i vagi un o uns quants passos més enllà.