Tal dia com avui de l’any 1453, fa 573 anys, culminava el setge otomà sobre Constantinoble, capital de l’Imperi romà d’orient, i les tropes del soldà otomà Mehmet II entraven a la ciutat. Aquell setge, iniciat set setmanes abans (6 d’abril del 1453), era la culminació d’una guerra de conquesta que es remuntava al 1299, quan les tropes del soldà otomà Osman havien ocupat els territoris més orientals de l’Imperi bizantí (a l’extrem est de la península d’Anatòlia). Des d’aquell inici, els otomans —aprofitant la decadència dels bizantins— havien avançat cap a la Mediterrània i havien ocupat les importants places de Bursa (1326), Nicea (1331) i Nicomèdia (1337).
En aquell setge, els bizantins —comandats pel seu emperador Constantí XI— només van poder posar 7.000 defensors a la muralla. Mentre que els otomans —dirigits pel seu soldà Mehmet II— van disposar de més de 100.000 efectius. Malgrat que el sistema defensiu que encerclava i protegia la ciutat era el millor de la meitat oriental d’Europa, l’enorme diferència d’efectius que separava els dos camps de batalla acabaria inclinant la balança cap al costat otomà. Finalment, el 29 de maig, a la una de la matinada, els otomans van iniciar l’atac final. Els primers assaltants es van colar a través de la petita porta de la muralla de Kerkaporta, que havia quedat, misteriosament, oberta.
L’emperador Constantí XI va lluitar fins a l’extenuació i va morir defensant la ciutat. Els otomans van decapitar-ne el cos i es van lliurar al saqueig de la ciutat. Una crònica de l’època diu: "El botí, a més a més de pedres precioses, teles, diners i béns mobles, també inclou les dones per als serralls (harems) i els homes i els nens per al mercat d'esclaus (...) els vells, que només mengen i no serveixen per a res i representen una càrrega invendible, són assassinats; els joves, se'ls enduen lligats com a bèsties". Amb la caiguda de Constantinoble es posava fi a l’Imperi romà creat per August el 27 aC, 1.480 anys abans.