Enmig d'una situació de governabilitat impossible i de pèrdua de qualsevol possibilitat d'armar una majoria parlamentària que li permeti mantenir un mínim programa de govern, Pedro Sánchez ha demanat comparèixer al Congrés per respondre als darrers casos de corrupció, l'anomenat cas Leire i, veurem com, el de Zapatero. Més concretament: la causa judicial del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz, que va desplaçar agents de l'UCO fins a la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid, cercant informació per aclarir una trama dirigida per Cerdán i executada per Leire per desestabilitzar els procediments judicials que afectaven els socialistes o el govern espanyol, que, si fa no fa, ve a ser el mateix. Per aquelles qüestions reglamentàries en què el govern compareix a donar explicacions quan li ve de gust, Sánchez endarrerirà al màxim la seva explicació a les Corts i les dates que se sospesen són pels volts de Sant Joan, o sigui, gairebé un mes després que el PSOE tingués el seu darrer cas de corrupció.
La primera decisió de la Moncloa ha estat col·locar la compareixença després de la de José Luis Rodríguez Zapatero, també citat pel jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama els dies 17 i 18 de juny, després que la defensa de l'expresident espanyol demanés més temps —estava citat per al dia 2— un cop conegut el sumari judicial. L'expresident i les seves filles són, segons la UDEF, els principals beneficiaris finals dels fons obtinguts per la xarxa de Plus Ultra amb el rescat del govern espanyol durant la pandèmia. Zapatero és investigat per pertinença a organització criminal, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i falsedat mercantil i, segons el jutge Calama, la investigació ha permès constatar l'existència d'una trama organitzada d'exercici il·lícit d'influències, estructuralment organitzada i liderada per l'expresident. Aquest hauria posat els seus contactes personals i la seva capacitat d'accés a alts càrrecs de l'administració al servei de tercers interessats a obtenir decisions favorables.
Malgrat que a Sánchez fa temps que l'aigua li va arribar al coll i molt més, la seva estratègia continua sent la de l'inici de la legislatura: puntada de peu endavant i resistir
Aquest anunci de la Moncloa s'ha produït el mateix dia que començava a Badajoz el judici contra David Sánchez, germà del president espanyol, per suposades irregularitats en la seva contractació en un càrrec de la Diputació com a coordinador d'activitats dels conservatoris, així com altres vinculats a arts escèniques. El germà de Sánchez ha reclamat la nul·litat del seu judici, al·legant que tot està basat en retalls de premsa i mentides i que, si hi hagués hagut delicte en la creació de la plaça, ja hauria prescrit. Segons la Diputació de Badajoz, va percebre, entre el juliol del 2017 i el maig del 2025, un total de 340.572 euros. L'acusació és de prevaricació i tràfic d'influències i, al costat del germà del president, apareixen acusats fins a una desena de càrrecs i exresponsables de diferents àrees de la Diputació, entre ells, l'expresident.
Malgrat que l'ofec judicial és molt més rellevant que el polític —on ningú vol fer un pas tan rellevant com el de la moció de censura—, no deixa de cridar l'atenció que en pocs dies el president del PNB, Aitor Esteban, hagi tret targeta vermella a Sánchez i hagi insistit en el final de la legislatura abans no acabi aquest 2026. La seva contundència manifestant que la legislatura ha arribat a la seva fi i que així hauria de ser, té a veure amb la por que una part significativa de les seves bases electorals li retregui no prendre més distància respecte al PSOE. Però també amb el fet que el PNB ha de preparar-se per a les eleccions si no vol ser superat per Bildu. De totes maneres, aquí ningú donarà suport a PP i Vox, si no canvien els actuals paràmetres, i tot i que a Sánchez fa temps que l'aigua li va arribar al coll i molt més, la seva estratègia continua sent la de l'inici de la legislatura: puntada de peu endavant i resistir. Ara ha guanyat un mes més, fins a Sant Joan.