Com que no hi ha dia sense una notícia dolenta, la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues ha decidit aquest dissabte tancar el subministrament d'aigua fins al dimarts 2 de maig, quan se subministrarà només l'aigua estrictament necessària per a la subsistència dels arbres. És la segona mesura que afecta negativament els pagesos aquesta setmana, perquè dimarts passat el Canal d'Urgell va avançar el tancament del reg per la sequera. És la primera vegada en la història que s'adopta una mesura tan dràstica com la de tallar el reg quan només feia un mes que s'havia obert el canal.

Veurem ara si aquestes dues notícies i l'enorme preocupació que hi ha entre els pagesos per la sequera s'acaba traduint en alguna mena de mesures econòmiques urgents que reverteixin la paràlisi que s'ha produït fins ara, fruit del desacord polític, del lideratge del Govern en aquesta matèria i de confondre mesures urgents i extraordinàries —ajuts econòmics i inversions que puguin donar fruit aquest mateix any amb una altra mena d'iniciatives més a mitjà termini que, sens dubte, també s'hauran d'aprovar, però que no resoldran el problema que hi ha plantejat ara—.

Després del fracàs de la cimera política contra la sequera convocada pel president Pere Aragonès el passat 31 de març, en la qual van participar a més de membres del Govern representants dels partits parlamentaris, i que durant tot el mes d'abril ha estat un autèntic pim-pam-pum dialèctic, el tema de la sequera arriba aquesta setmana entrant al Parlament. S'hi debatrà una proposició de llei per lectura única de Junts per modificar el decret de mesures urgents sobre la sequera aprovat al març pel Govern.

Igual que va passar amb la cimera convocada per Aragonès, es corre el risc d'embardissar-se en un debat sobre les sancions als ajuntaments —sincerament, no he sentit cap pagès que em parli d'aquesta qüestió a l'hora d'abordar les mesures més urgents— o de començar a parlar de les licitacions i execucions de noves dessalinitzadores, bé sigui a Tordera, a Cubelles o en qualsevol altre lloc. Se n'hauran de construir, segurament, però sabent que tenen un temps d'execució i posada en marxa de quatre anys. Sembla fins i tot una broma parlar-ne com una mesura d'emergència.

Una tramitació d'emergència és, com el seu mateix nom indica, una solució per a avui que reculli, per exemple, inversions per fer més resilient el proveïment a les àrees que ja estan en estat d'excepcionalitat. Ha de continuar sent un objectiu garantir l'aigua als 6 milions de persones que viuen en algun dels municipis que es troben en estat d'excepcionalitat. El debat sobre la sequera al Parlament no hauria de ser un compendi de tòpics, sinó l'inici, finalment, d'una solució, i per a això cal posar prou diners a curt i a mitjà, abans de pensar a llarg termini. Perquè la lluita contra la sequera no pot esperar.