Potser el més destacat de l'acte de presa de possessió del 132è president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès, va ser una intel·ligent combinació d'expressar la voluntat d'obrir una nova etapa, amb la imatge gràfica del seu antecessor en el càrrec, Quim Torra, col·locant-li el collar que el converteix en la màxima autoritat de Catalunya. Una declaració política clara i nítida amb la voluntat d'expressar que la inhabilitació de l'anterior president per part del Tribunal Suprem per penjar una pancarta al Palau de la Generalitat, no té cap efecte a l'hora de plasmar la continuïtat de les institucions catalanes. Un president entrega el comandament a un altre president. Una forta càrrega simbòlica que prescindeix d'actes de repressió de l'Estat.

El segon gest important va ser la presència de diversos presos polítics que compleixen condemna a Lledoners: Oriol Junqueras, el president d'Esquerra i mentor d'Aragonès, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i Jordi Sànchez, empresonat com a president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i actualment secretari general de Junts per Catalunya. Les imatges de televisió van captar una conversa entre Sànchez i el ministre d'Administracions Territorials, Miquel Iceta, que representava el govern espanyol en l'acte. La mateixa situació es va produir en un altre moment entre Jordi Cuixart i Iceta. Va ser un gest de distensió que tindrà defensors i detractors, però que demostra la singularitat de Catalunya en una situació tan excepcional com que Sànchez i Cuixart tornaven a la presó i Iceta, un dels autors intel·lectuals amb Soraya Sáenz de Santamaría del 155, era ministre del Regne d'Espanya, que els ha condemnat a la barbaritat de 12 anys de presó.

Amb Aragonès ja en plenes funcions de president comença a comptar el rellotge dels moviments del govern espanyol i del seu president Pedro Sánchez. Ja no hi ha excuses per a la taula de diàleg i per a la concessió dels indults tantes vegades promesos i que continuen anant a pas de tortuga. L'amnistia i el dret a l'autodeterminació seran presents en aquesta taula de diàleg i caldrà veure si aquesta Operació Diàleg 2 torna a quedar en res com en la primera ocasió, que es va reduir a una amable foto, cap indici de negociació sobre res, i molt menys cap acord.

Els últims noms de l'Executiu tenen un tret que val la pena assenyalar: l'autèntica necessitat que hi havia de canviar un executiu gastat i amb un impuls molt baix de to. Només continuaran Aragonès, com a president; Puigneró, com a vicepresident i Teresa Jordà com consellera del Clima. Mai no hi havia hagut una neteja com aquesta entre un Govern i un altre si no hi havia pel mig un canvi de partits en el poder. És, en definitiva, un exemple de la necessitat que hi havia de canvi, amb alguna honrosa excepció de conseller que s'ha quedat fora, com és el cas de Ramon Tremosa.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat