Entre el silenci còmplice del govern espanyol i de les principals institucions de l'Estat, la fuga de Joan Carles I per refugiar-se als Emirats Àrabs Units compleix els seus cent primers dies. La fugida, en ple mes d'agost, una vegada es va fer insuportable la seva permanència a Madrid i al Palau de la Zarzuela, després que afloressin en la premsa les setmanes anteriors nombrosos casos de corrupció, va ser el final de joancarlisme com una manera d'acceptar la monarquia sense ser monàrquic. El paraigua institucional espanyol es va fer miques i això només era el principi de les revelacions que han afectat el cap de l'Estat entre 1975 i 2014.

En aquests mesos, s'han continuat projectant sobre el rei emèrit una reguera de notícies sobre nous comptes a l'estranger o sobre l'ús de de targetes de crèdit opaques. Res del que ha anat apareixent no ha mogut la posició dels partits constitucionalistes, Vox inclòs: ni comissió d'investigació parlamentària, ni retirada del dispositiu de protecció que blinda el rei emèrit -i que costa mensualment al voltant de 32.000 euros-; ni, molt menys una ordre d'extradició ja que se'l considera un ciutadà lliure i, en conseqüència, gaudeix de tota la llibertat de moviments. De les investigacions de la fiscalia espanyola es tenen poques notícies i la incertesa sobre el veritable objectiu que persegueix està sempre present i qüestionat.

En aquest Estat que fa servir dues vares de mesurar, que protegeix a uns i es rabeja cruelment amb altres, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa han complert aquest diumenge mil dies en una presó injusta i per uns delictes que no tenen cap consistència jurídica malgrat la dura condemna que van rebre. Una presó que deixa una empremta imperible però que no fa més que reafirmar-los que els 1.000 dies privats de llibertat no han tombat la seva aposta per una Catalunya independent.

Aquesta és, en part, la derrota d'un Estat que no aconsegueix estabilitzar les seves institucions enmig del sotsobre de la corrupció en la monarquia i amb l'independentisme català dividit i enfrontat però en condicions de tornar a imposar-se molt àmpliament en les pròximes eleccions catalanes de 14 de febrer.