El serial de corrupció que persegueix Joan Carles I i la seva família des que va abandonar la direcció de l'Estat va sumar aquest dimarts un nou capítol en conèixer-se que la Fiscalia Anticorrupció estava investigant el rei emèrit, la reina Sofia i un nombre indeterminat de familiars -entre ells alguns dels seus nets- per l'ús indiscriminat de targetes de crèdit opaques que remeten a comptes a l'estranger de les quals cap membre de la família no era titular. Els moviments d'aquestes targetes de crèdit són posteriors a l'abdicació del monarca el 2014 i, en conseqüència, no estan emparats per la inviolavilitat de què disposava mentre va ser cap de l'Estat. En canvi, segons la justícia espanyola, sí que queda protegit en el cas del tripijoc de més de 65 milions d'euros amb Corinna Larsen, coneguda també com a princesa Corinna i amb la qual l'anterior cap de l'Estat mantenia una relació íntima. Com és sabut, la justícia suïssa també segueix una investigació contra l'emèrit i sembla difícil que no hagués de declarar si el fiscal l'acabés citant, com va sol·licitar Òmnium Cultural el mes d'agost passat.

La notícia de les targetes opaques, que esquitxa de ple Joan Carles I i del fil de les quals pot tirar perfectament la fiscalia perquè s'haurien usat aquests últims tres anys, es coneix en uns moments en què es compleixen tres mesos de la seva fuga als Emirats Àrabs Units. Allà, en una luxosa habitació d'hotel d'aquest país, roman exiliat des del mes d'agost. En els últims temps, ha guanyat força l'opció de tornar, perquè ho han explicat diverses persones amb qui ha parlat, una cosa que generaria un enorme enrenou i que no és del grat de la família reial regnant i del govern de Pedro Sánchez, que tant va fer per facilitar-li un refugi daurat lluny d'Espanya, com si es tractés d'unes vacances a l'ús d'una etapa anterior. Òbviament, l'eventualitat del retorn es fa molt més petita ara amb la publicació de la notícia relacionada amb les targetes opaques ja que Joan Carles I podria arribar a trobar-se en una situació judicial incòmoda a Espanya.

Però el més preocupant de tot això a mesura que passa el temps és comprovar el grau de corrupció al qual s'hauria pogut arribar, saltant-se tots els límits de l'ètica exigible com a cap de l'Estat. No són acceptables declaracions com les del tennista Rafael Nadal, aquest cap de setmana i que tant enrenou van ocasionar, assenyalant que l'emèrit pot ser que s'hagi equivocat però que calia recordar el que havia fet per Espanya. Blanquejar d'aquesta manera la corrupció de Joan Carles I és entrar en un camí ple d'espines ja que els passius comencen a superar clarament els actius. La Moncloa ha optat pel silenci, una cosa que tampoc no és una novetat ja que els esforços per protegir Joan Carles I en els últims temps no han estat precisament petits a mesura que per les esquerdes de l'edifici de la monarquia entrava cada vegada més aigua. Tanta, que a molts articles i editorials de la premsa estrangera es qüestiona cada vegada més el seu paper.