Els presos polítics catalans han decidit iniciar una sèrie d'accions de protesta contra el Tribunal Constitucional, que han començat aquest dissabte Jordi Sànchez i Jordi Turull amb una vaga de fam indefinida. Els altres cinc presos polítics que també són a Lledoners —Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Josep Rull, Raül Romeva i Quim Forn— anunciaran els dies vinents quines iniciatives pensen adoptar, igual que Carme Forcadell i Dolors Bassa, recloses a Mas d'Enric i Puig de les Basses, respectivament. La vaga de fam, una mesura clarament excepcional, la duen a terme Sànchez i Turull davant de l'evident mala fe del Tribunal Constitucional, que bloqueja sistemàticament tots els seus escrits contra la presó provisional, saltant-se el que estableix la legislació, que fixa un període de 30 dies per resoldre'ls. El primer es va presentar fa ni més ni menys que 365 dies i no ha rebut cap resposta.

És evident que l'objectiu de les accions de protesta dels presos polítics catalans és situar l'Estat espanyol davant de la comunitat internacional com a intolerant, poc democràtic i capaç de saltar-se les lleis per aconseguir les seves finalitats. Amb l'objectiu principal que com més tard respongui el TC als presos més tardaran a pronunciar-se els tribunals europeus. Una autèntica vergonya que acaba deixant en una absoluta indefensió els presos polítics. El menyspreu amb què el president del govern espanyol ha acollit la notícia de la vaga de fam de Sànchez i Turull demostra fins a quin punt l'executiu socialista camina amb el pas canviat després d'haver donat suport al 155 i a la suspensió de les institucions catalanes d'autogovern. Pedro Sánchez no surt d'aquest cercle viciós, mentre la comunitat internacional cada vegada segueix amb més interès la situació dels presos polítics.

La vaga de fam de Sànchez i Turull i la resta d'accions que vindran per part dels altres reclusos també trenquen l'estancament en què s'havia instal·lat l'independentisme i una certa sensació de braços caiguts en espera dels judicis del Tribunal Suprem, que encara no tenen data, encara que hi ha unanimitat a situar-los a començament de l'any que ve. Aquesta nova dinàmica torna a situar el focus tant en els presos com en els partits independentistes i l'ANC i Òmnium, i en la necessària unitat estratègica, una cosa que és molt lluny de ser ara com ara una realitat.

L'independentisme català ha d'estar unit en el suport a les iniciatives que adoptin els presos, a qui s'afegeix a una presó clarament injusta la vulneració més elemental de tots els seus drets. Una vaga de fam és un toc d'atenció molt seriós a l'Estat espanyol, sumit en les seves pròpies guerres de les clavegueres i pendent de com acaben afectant la monarquia.