Ni el guionista més republicà possible no hauria estat capaç d'establir un relat més demolidor sobre la monarquia espanyola que la crua realitat del dia a dia. No hi ha jornada sense que hi hagi una novetat que no esquerdi els fonaments d'una institució incapaç de tapar les seves fugues permanents de credibilitat entre notícies que, quan no són de corrupció en alguna de les seves múltiples facetes, tenen a veure amb relliscades d'algun dels seus membres, oposició dels partits del règim a qualsevol investigació parlamentària o detalls sobre la fuga del rei emèrit, que és lluny d'Espanya des del passat 3 d'agost.

És impossible estar al cas de quina és l'última revelació, ja que els diferents membres de la monarquia semblen haver decidit sotmetre la societat espanyola a un test d'estrès davant dels que proven de protegir i arrecerar una institució que se n'està anant a marxes forçades per les clavegueres sense que cap dels seus membres faci res per evitar-ho. Des del més important fins al qui menys rellevància té, ja que si tots s'haguessin posat d'acord perquè el rebuig fos més gran, no ho haurien aconseguit.

L'última notícia coneguda dona compte que les infantes Elena (57 anys) i Cristina (55), les dues germanes de Felip VI, s'haurien vacunat als Emirats Àrabs Units durant la visita que van realitzar al seu pare, Joan Carles I, que també s'ha vacunat a Abu Dhabi, durant la segona setmana del mes de febrer. L'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán també formaria part de l'equip que hauria rebut les dues dosis corresponents per immunitzar-se de la Covid-19 en un viatge a l'Orient Mitjà. Una pregunta molt simple: Realment algú del cercle íntim de la família reial no ha decidit posar fi a la institució? Passa alguna cosa pel cap de tantes ments pensants? Perquè si no és així, el que succeeix no té explicació possible. En un país responsable, algú hauria d'estar pensant que no es pot estar predicant que monarquia és exemplaritat i fer el contrari una vegada i una altra.

Què té d'exemplar que les infantes Elena i Cristina es vacunin en aquesta mena de turisme sanitari de luxe? Què tenen d'exemplar les dues regularitzacions fiscals per cinc milions d'euros del seu pare mentre Hisenda i la Fiscalia semblaven estar ocupades en altres menesters? Què té d'exemplar que per setena vegada es denegui una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats sobre la corrupció de la monarquia espanyola? Res d'això no és exemplar i, en canvi, és denunciable aquesta mena de gran conya, aquest sarcasme descomunal, en un país que presumeix de democràcia exemplar i que necessita cada vegada més metres de catifa per impedir que surti a la llum pública la podridura que s'hi amaga a sota després de dècades de governants que miraven cap a un altre costat per no posar en risc la unitat d'Espanya.

I ara és molt probable que ja no s'estigui a temps de virar el rumb. És el que ha succeït sempre, però la diferència rau en el fet que abans s'amagava com es podia, es feia alguna estirada d'orella als propietaris de la premsa de paper, i ara surt a la superfície sense que els telèfons oficials puguin fer res per evitar-ho. "No ens concerneix, ja que no són família reial", han assenyalat des del Palau de la Zarzuela com a única resposta oficial mentre continuen vivint al seu castell de vidre. I, tot, sense adonar-se que els quatre milions d'aturats a Espanya que aquest dimarts s'han anunciat miren cap als privilegis d'uns pocs; o que els diners dels ERTO no arriben a la ciutadania. I l'amenaça de l'esclat social no és llavors una elucubració de professors de sociologia, sinó una possibilitat gens remota.