Itàlia ha creuat aquest dijous una barrera que semblava que cap país de la Unió Europea no franquejaria: la vacuna obligatòria a partir dels 50 anys. És una mesura radical, que ha dividit el govern italià que presideix Mario Draghi, i es produeix davant de l'important augment d'encomanats per la variant òmicron. Els que no segueixin l'obligatorietat del decret aprovat pel govern —Itàlia encara està en estat d'emergència— podran ser sancionats, fins i tot amb la suspensió de feina.

Després que a començaments de setmana el president de la república francesa, Emmanuel Macron, assenyalés en una entrevista a Le Parisien que pensava "fotre" els 5 milions de ciutadans del seu país que no s'han vacunat imposant-los severes restriccions, el menys que es pot dir és que els principals països de la Unió han decidit sortir de la zona de confort de la recomanació de vacunar-se per endinsar-se en un espinós camí de persecució dels no vacunats. Alemanya també estudia aprovar al febrer una llei de vacunació obligatòria, el mateix que Àustria.

El més cridaner és que fàcilment es pot copsar entre la ciutadania un sentiment de suport a una radicalitat més gran contra els que encara no s'han vacunat. Les festes nadalenques, que moltes famílies han passat en precari per les restriccions que s'han aplicat a Catalunya, han reforçat clarament aquest sentiment de buscar entre els no vacunats una part dels seus problemes. Quan la realitat és, en part, molt més complexa, perquè l'origen de l'enuig rau en el fet que se'ns va dir que la vacunació massiva resoldria els problemes de les restriccions i s'acabaria la prohibició amb bombolles diferents de la nostra i, tot això, se n'ha anat en orris.

En alguns aspectes, el Nadal del 2021 no ha estat per a moltes famílies tan diferent del del 2020, ja que l'increment de contagis derivats de la variant òmicron ha fet que es cancel·lessin un bon nombre de reunions familiars. D'altra banda, només cal una conversa amb actors del sector de la restauració per saber que han hagut de viure al dia enmig de cancel·lacions permanents i que, en alguns casos, han arribat a ser del 50% en un període clau de l'any i on estan en joc bona part dels ingressos dels dotze mesos.

La pregunta que no té encara resposta és si Espanya s'endinsarà al carreró de la vacunació obligatòria o veurà els toros des de la barrera. Perquè els nivells de població vacunada no són tan diferents dels d'aquí i en plena vacunació amb la tercera dosi ja es comença a parlar de la quarta, l'administració de la qual ja han iniciat alguns països. Per a mi, el més preocupant és el gran desconcert que batega darrere de cada decisió que s'adopta.