El moviment del president Quim Torra anunciant la celebració d'eleccions en una data sine die una vegada s'hagin aprovat els pressupostos de la Generalitat, deixa la legislatura agonitzant i obliga el matrimoni entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana a continuar convivint sota el mateix sostre una vegada han anunciat el seu divorci. La crisi larvada des de dilluns passat al Parlament ha tingut en 48 hores tants canvis de guió que això segurament explica que, fins a l'últim moment, hi hagués més d'una opció oberta, segons entraven nous actors a la negociació. Així va quedar enrere una decisió bastant compartida de diversos consellers de JxCat d'aplicar mesures contundents contra el vicepresident Pere Aragonès, com hagués estat la pèrdua del rang. Una posició que també va tenir Torra en més d'una conversa.

Dimarts, amb els presos polítics al Parlament, tant Jordi Turull com Josep Rull i Quim Forn li van traslladar que hi estaven en contra i que aquesta era l'opinió també de Jordi Sànchez. També, que era imprescindible aprovar els pressupostos i oblidar-se de plantejar un calendari electoral tancat. Aquesta també va ser l'opinió del president Puigdemont. Davant d'aquest escenari, a Torra només li va quedar fer una compareixença grandiloqüent en la qual sembla que es fixa un calendari, però el marge continua sent tan ampli que les eleccions poden ser abans de l'estiu, però qui sap si al setembre, o, fins i tot, en una data tan simbòlica com l'1 d'octubre. Això en aquests moments és gairebé irrellevant i qualsevol especulació és només això, una especulació.

JxCat i ERC hauran de gestionar durant els propers mesos una separació gens amistosa i entre recels encara més grans que els de tota l'actual legislatura. No és gens fàcil que no es repeteixin conflictes com els d'aquesta setmana i els dos partits hauran de saber pactar un armistici per no fer miques la majoria parlamentària que hi ha actualment a la Cambra catalana. Els pressupostos haurien d'actuar com un baló d'oxigen, ja que, a la fi, seran aprovats i es trencarà la situació viscuda des del 2017, data en què van ser aprovats els últims comptes de la Generalitat. Són, a més, uns pressupostos expansius i que permetran corregir dèficits acumulats en departaments tan importants com Salut i Ensenyament.

En aquests mesos també engegarà la taula de diàleg entre els dos governs, l'espanyol i el català, una veritable pedra de toc que pot acabar decantant un resultat o un altre en els pròxims comicis en funció de com evolucioni. En qualsevol cas, diàleg i judicialització passen a ser dues cares d'una estranya moneda, ja que, com hem vist, els diferents tribunals que tenen causes contra l'independentisme català tenen ara un ingredient afegit que pot servir per desestabilitzar l'incòmode govern Sánchez-Iglesias. Per això, no deixa de ser cridaner que els primers que elogiessin la decisió de Torra d'aprovar els pressupostos i anunciar l'avançament electoral fossin els comuns i Unidas Podemos. Abans fins i tot que Junts per Catalunya. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat