El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha adoptat aquest dilluns la que potser és la decisió més transcendent del seu mandat, cessant el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. La raó fonamental és la falta de confiança amb qui ostentava fins avui el comandament únic de la policia autonòmica des del 2013, data en què va ser nomenat comissari en cap i des d'abril de 2017 ja com a major. Si bé és cert que d'aquest segon càrrec, que és vitalici encara que no tingui comandament, n'ha pogut gaudir més aviat poc, ja que arran de l'aplicació del 155 el govern espanyol presidit per Mariano Rajoy el va cessar i la Fiscalia el va acusar primer de rebel·lió i més tard de sedició. Al judici a l'Audiència Nacional va ser absolt de totes les acusacions l'octubre de 2020 i, setmanes després, reposat en el seu càrrec pel conseller Miquel Sàmper. Aquesta segona etapa, que ha durat poc més d'un any, s'ha acabat amb la seva fulminant destitució.
Encara que era un secret a veus l'escassa relació de Trapero amb l'organigrama polític de la conselleria d'Interior, la decisió ha estat envoltada fins a l'últim moment de suspens. No perquè es dubtés de la decisió a prendre, sinó per la voluntat que fos el menys traumàtica possible per al cos la seva sortida. També, la voluntat de trobar un equip més coral, que pugui per edat planificar la policia catalana del 2030 i el compromís d'Elena d'integrar a la cúpula de la policia autonòmica una dona. L'operació sortida, que es va activar dimecres passat i s'ha executat aquest dilluns, feia molts mesos que es cuinava a foc lent. Potser un dels moments de més tensió va ser quan es va conèixer que, el mes de juliol passat, Trapero havia visitat el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, sense informar cap càrrec de la conselleria. També es va dir que s'havia desplaçat a la Zarzuela, una informació que inicialment es va donar per bona, algú del seu entorn va desmentir amb poc convenciment i va quedar enmig d'una gran nebulosa. Prou, tot això, perquè la desconfiança amb la conselleria es fes, llavors sí, absolutament irreversible.
Trapero ha estat, i potser és degut a la seva personalitat i la seva manera d'entendre el lideratge policial, una persona capaç de passar en poc temps de despertar l'afecte per la brillant actuació de la policia autonòmica als atemptats terroristes d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils a causar recels. Va dur a terme un plantejament impecable dels binomis policials durant el referèndum de l'1-O i una reacció policial mesurada davant de l'allau d'electors als col·legis electorals. Això li va despertar la irritació de l'unionisme més salvatge. Per contra, les seves declaracions als tribunals assegurant que tenia un pla per detenir el president Carles Puigdemont, si finalment s'executava la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), el va allunyar dels sectors independentistes, amb els quals no es va tornar a retrobar.
El substitut de Trapero serà Josep Maria Estela, que ocuparà el càrrec de comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, un perfil que està als antípodes del seu antecessor pel seu tarannà dialogant, el seu coneixement del territori i la seva capacitat per fer equips. Se'n poden esperar equips menys verticals i ja ha anunciat que la proximitat dels Mossos al ciutadà serà una de les seves batalles, així com el reforç de la seguretat ciutadana.
PD.- Sento que la Generalitat ha decidit tornar a les restriccions per la covid sense esperar a la conferència de presidents convocada per a dimecres per Pedro Sánchez. Les mesures són molt dures i faran una nova destrossa en sectors importants de l'economia catalana. Una vegada més es va a remolc i es fa en l'últim moment després d'haver-ho negat durant dies. No se n'aprèn, del passat. Molta cura amb la reacció de la gent, que ha anat amb una disciplina que no s'ha donat en altres racons d'Europa i del món a vacunar-se i a qui ara se li diu que ni amb tres vacunes no està mitjanament sana i estàlvia. Cal fer més política des del Govern en una qüestió tan central com aquesta i tenir un sentit més gran de l'oportunitat.