D'entre les moltes lectures que es poden fer de la sentència absolutòria del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, n'hi ha una que segons la meva opinió és la més rellevant: dinamita tota l'arquitectura judicial elaborada ad personam contra els líders independentistes i que va tenir la seva màxima expressió en el judici del procés i la sentència condemnatòria amb més d'un centenar d'anys de presó emesa pel Tribunal Suprem. Eren i són els Mossos pedra angular de tot el procés i d'aquí l'acusació contra el seu màxim responsable i la cúpula d'Interior, que en un moment determinat va arribar a ser de pertinença a organització criminal i de rebel·lió. De fet, en els tres anys que ha durat el procediment, s'ha vist evolucionar les acusacions formulades de la següent manera: sedició, organització criminal, rebel·lió, sedició de nou, desobediència i... absolució.

Per què era tan important la condemna als màxims responsables policials per a la jutgessa Carmen Lamela, instructora de la causa i més tard promocionada al Tribunal Suprem? Ras i curt, perquè era imprescindible per aguantar tot el pilar de l'acusació de rebel·lió: que els Mossos havien estat al servei del referèndum de l'1 d'octubre i, en conseqüència, havien fet abandó de les seves funcions per ser simplement una prolongació del poder polític. I això és, en síntesi, el que la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha desmuntat i ho ha fet amb apreciacions que no han d'haver agradat gens a dos personatges clau en la causa general contra l'independentisme: el coronel Diego Pérez de los Cobos -coordinador de la policia en la jornada del referèndum- i el tinent coronel Daniel Baena -cap de la unitat d'investigació judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya i que, suposadament, era darrere del perfil de Twitter Tácito- i també per extensió als comandaments de la Guàrdia Civil,

Caldrà llegir diverses vegades la sentència perquè conté paràgrafs i comentaris que són demolidors i que, per primera vegada, venen a respondre al que qualsevol observador imparcial va veure en el judici i que no era cap altra cosa que el fum no deixava veure que darrere no hi havia res de res. Així li ho diu el tribunal sentenciador a Daniel Baena en manifestar que el tinent coronel no va provar gairebé res del que va declarar o en considerar febles les acusacions de Pérez de los Cobos.

És també una bufetada contra la jutgessa Lamela ja que desacredita la seva instrucció i en aquest repàs general també surt enormement tocada la fiscalia, que demanava onze anys de presó. No és sobrer recordar que la mateixa jutgessa Lamela va ser la que va mantenir 643 dia a presó a l'expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell i que en el judici quedaria absolt i la que va enviar a presó els Jordis i als membres del Govern condemnats més tard pel Suprem.

És d'esperar que en els propers dies prengui la iniciativa l'exconseller d'Interior Joaquim Forn per sol·licitar la seva posada en llibertat ja que, en el seu cas, la condemna va ser per sedició i no també per malversació pel fet que en els tres mesos que va ser al capdavant del departament no es va poder armar una causa que pogués contenir també aquest últim delicte.

Si Trapero és absolt perquè els Mossos no van ser posats al servei del referèndum de l'1 d'octubre i del procés i no es pot acreditar aquesta afirmació, segons l'Audiència Nacional, Forn, que no tenia autoritat directa sobre el cos de la policia de la Generalitat no pot ser condemnat per posar-los al servei del procés i de l'1 d'octubre. No pot ser el mateix i el contrari alhora.

El jutge Marchena té un seriós problema que veurem com resol si abans no el soluciona la Sala d'Apel·lacions de l'Audiència una vegada la fiscalia presenti, que segur que ho farà, el recurs corresponent. Això, per no parlar de si no cal preguntar-se pel fet que si les declaracions de De los Cobos i Baena van ser fantasioses en aquest judici, igual també ho van ser en el del Suprem. I, llavors, què?