Jakob Augstein, periodista, copropietari del Der Spiegel en la seva condició de membre de la família del gran editor del setmanari durant més de 50 anys, Rudolf Augstein, i actualment una de les personalitats alemanyes més influents, acaba de publicar un article en què assenyala que Alemanya no es pot permetre extradir el president Puigdemont i demana que se li concedeixi asil polític. També qualifica l'Estat espanyol de centralista i li retreu que ha actuat contra la seva pròpia gent. Augstein conclou que la detenció del president català és una desgràcia per a Espanya, per a Europa i per a Alemanya.

Centenars d'articles s'han publicat en les últimes 36 hores, des què el president català va ser detingut a Alemanya a pocs quilòmetres de la frontera amb Dinamarca, en mitjans de comunicació de tot el món i no tots, òbviament, en la mateixa direcció que el d'Augstein. Però la gran majoria sí que han posat de relleu que l'extradició no hauria d'arribar a produir-se. Ho deia amb altres paraules l'editorial d'aquest dilluns de The Times que malgrat estar clarament alineat en contra de la independència de Catalunya exigia a Rajoy que comencés a parlar amb els seus oponents i deixés d'empresonar-los. A Alemanya tots els informatius de televisió obrien els seus butlletins amb Puigdemont o Catalunya, una situació idèntica a la d'Escòcia, on es troba la consellera Clara Ponsati i que està mostrant una gran mobilització a la Universitat de St. Andrews, on és professora.

És obvi que la detenció de Puigdemont i la presència de presos polítics dins de la UE és, es vulgui o no, una causa europea. Una gran causa europea pel que suposa de privació de llibertats al cor de la UE. O potser és acceptable que els tres candidats proposats a presidents de la Generalitat des de les eleccions del 21-D i l'aclaparadors victòria independentista -Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull- es trobin actualment a la presó, els dos últims en presons espanyoles?

Defensar els seus drets polítics, irregularment arrabassats, ha de ser la principal obligació dels dirigents catalans que van sortir victoriosos de les urnes el passat 21-D. Encara que estiguin en una mena de règim de llibertat tutelada, com s'encarreguen de repetir les autoritats espanyoles. Inexorablement és l'obligació d'aquells representants de l'espai independentista que compta amb majoria al Parlament i hauria de ser, en bona mesura, la resposta unitària de totes aquelles formacions que no tenen res a veure amb el 155 i la supresió de l'autonomia.

Recuperar les institucions que han estat arrabassades als catalans només pot ser el resultat d'un embat democràtic amb l'Estat espanyol. Ho va ser el 21-D per decisió expressa dels catalans a les urnes. Una cosa que no haurien d'oblidar els perdedors dels comicis per més que se'ls entravessi que així fos. Però tampoc els guanyadors a l'hora d'aplicar el que suposa aquell resultat.