"Vergonya reial", titula aquest dimecres el FranKfurter Allgemeine Zeitung, el principal rotatiu d'Alemanya i un dels més importants del món, en referir-se a la successió d'escàndols que emboliquen la monarquia espanyola i que han convertit la institució en una mena de fossa sèptica de la qual pot emergir qualsevol cosa. Més de sis anys després de l'abdicació de Joan Carles I, el que alguns, ingènuament, van pensar que seria el tallafoc imprescindible per fer realitat aquell refrany popular de "el rei és mort, visca el rei" i que l'ascensió al tron de Felip VI fos al més agradable possible, la monarquia espanyola es troba en una crisi de solució impossible, sustentada per les elits dels partits polítics addictes al règim i havent perdut l'afecte popular.

Després que se sabés dimarts que les germanes del Rei, Elena —tercera en la línia de successió a la Corona— i Cristina, havien viatjat el mes de febrer passat als Emirats Àrabs Units a visitar el seu pare, fugit des del 3 d'agost, i que havien aprofitat per vacunar-se contra el coronavirus, en un acte que expressa la frivolitat de la institució davant el sofriment de la societat espanyola, hem conegut noves informacions sobre el turisme sanitari de luxe que, per cert, no ens ha sortit gratis. El cost de viatjar amb tres escortes durant set dies li ha correspost al govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias —bé, a ells no, a tots nosaltres— i ha ascendit a la gens menyspreable quantitat de 33.600 euros. Diuen les dues infantes en un comunicat a títol de disculpa que se'ls va oferir la possibilitat de vacunar-se i que ho van acceptar, encara que "si no fos per aquesta circumstància, hauríem accedit al torn de vacunació a Espanya, quan ens hagués tocat."

Un de vegades té la impressió que tot això no pot ser casualitat, ja que no és possible que la imatge d'Espanya i de la monarquia puguin deteriorar-se més... i al cap de poques hores es veu que sí que era possible. Com si Joan Carles I no només hagués deixat d'estar al capdavant de la institució, sinó que el seu objectiu últim fos carregar-se-la mentre Felip VI fa esforços per enaltir el seu pare, com el passat 23-F, a la recerca d'un armistici, i l'emèrit es recrea en la seva luxosa solitud després d'una renúncia que no volia en aquella operació de palau i d'estat destinada a condemnar el Rei per salvar el nou Rei.

No la donarà, però Pedro Sánchez deu una explicació sobre fins quan i fins a quin punt està disposat a acceptar la degradació de la institució, ja que tots els tallafocs aixecats fins ara no han donat cap resultat. La crisi institucional espanyola té el seu origen i detonador a Catalunya, ja que sense aquella actitud prepotent i altiva davant de les demandes independentistes, primer el 2012, quan Joan Carles I com a única resposta va criticar el Govern presidit per Artur Mas per "encoratjar dissensions i perseguir quimeres", i es va instaurar en la monarquia una actitud displicent cap a les autoritats catalanes. En aquest clima, no es va rebre com és preceptiu els presidents del Parlament per comunicar el nomenament del president de la Generalitat i es va produir la ruptura definitiva amb l'inaudit discurs del 3 d'octubre de Felip VI.

Però la crisi espanyola afecta també Catalunya en la pèrdua de drets fonamentals, qualitat democràtica, ofec econòmic, persecució de la dissidència i repressió. El govern Sánchez es va presentar com una oportunitat per posar fi a algun d'aquests dèficits i s'ha acabat convertint en un Executiu invertebrat, impotent i submís amb un president preocupat només d'ell mateix i desbordat per la crisi territorial i les demandes de Catalunya. I per acabar de completar l'informe del dia, l'excomissari​ Villarejo surt de la presó d'Estremera i ens anuncia que el que declararà a partir d'ara serà molt interessant.

Repasseu la premsa de tot Europa i veureu que realment vivim en un altre planeta. Fora bo que la protesta d'empresaris contra el Govern que se celebrarà aquest dijous a Barcelona els seus promotors la portessin a la Seat demà divendres, on seran Felip VI i Pedro Sánchez. Seria el més adequat.