Tenia el govern de Pedro Sánchez un pla ben treballat per defugir el debat sobre l'amnistia als presos polítics, que és una demanda molt àmpliament avalada per la societat catalana, consistent a canviar amnistia per indult i confiar que amb els líders independentistes al carrer l'independentisme ho acceptés. El govern de Sánchez i Iglesias, còmodament instal·lat en un terreny neutral, tindria marge per explicar a Espanya que s'havia imposat a l'amnistia i a Catalunya que havien estat decisius perquè els presos estiguessin al carrer. Això havia d'haver passat, o almenys així es pensava a l'estiu, abans del Nadal d'aquest any, que seran les quartes festes que passaran entre reixes els nou presos i preses polítiques condemnats al judici del Tribunal Suprem.

Però amb el que no comptaven Pedro Sánchez i Pablo Iglesias és que tancarien l'exercici de 2020 havent perdut un cert control del poder del país i que la justícia, lluny de ser independent, es comportaria com un contrapoder a l'Executiu. La posició de la Fiscalia del Tribunal Suprem informant en contra de la concessió de l'indult traspua un cert aire de venjança i marca un camí que de segur que seguirà la sala segona del Tribunal Suprem: "Complir les penes és una necessitat ineludible que no pot ni ha d'admetre dreceres per eludir el pronunciament judicial".

Tant és així que ha estat el mateix ministre de Justícia, Fernando Grande-Marlaska, qui ha expressat que els informes de la Fiscalia tenien biaix polític en assenyalar que a ell els informes dins de l'àmbit del poder judicial li agrada que siguin tecnicojurídics. Un altre ministre, el titular de Consum, Alberto Garzón, ha anat més lluny i ha dit obertament que els presos polítics catalans haurien d'estar en llibertat.

En les properes setmanes, el cercle de l'indult es tancarà i es veurà si a l'Executiu espanyol hi ha un mínim sentit del poder i passarà per sobre del búnquer judicial. Encara que la seva permanent marxa enrere els precedeix, es pot pensar que un tema com el de l'indult, tot i que tard, arribarà a bon port. Jo, què voleu que us digui, no apostaria que aquesta vegada sí que acaben complint l'indult encara que sigui amb unes setmanes de retard. En qualsevol cas, caldrà continuar reclamant l'amnistia, per més que fora de les fronteres catalanes ningú no estigui disposat a afluixar la corda.