Els fiscals del Tribunal Suprem han informat en contra de la concessió de l'indult als nou polítics catalans que es troben presos per delictes de sedició per la seva participació en el procés sobiranista català. Fonts del ministeri públic han confirmat a ElNacional.cat que "els fiscals del judici del procés han presentat davant el Tribunal Suprem els informes, que són contraris a la concessió de l'indult a tots els condemnats" i que "no s'aprecien raons d'equitat, justícia o utilitat pública per concedir l'indult".

Els representants del ministeri públic Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena argumenten que els condemnats no han mostrat penediment, que les penes són molt elevades i que no han complert ni la meitat de la condemna. Són els mateixos fiscals que van instruir tot el cas contra els presos i els que van dirigir en el judici l'acusació.

Els fiscals que els van acusar de rebel·lió han remès els seus informes al Tribunal Suprem, que ara ha d'emetre el seu propi dictamen i enviar-lo al govern espanyol, a qui li competeix decidir sobre aquesta mesura de gràcia, així doncs, la posició del tribunal sentenciador i de la Fiscalia és preceptiva, però no vinculant. 

El ministeri públic s'ha negat a informar favorablement sobre aquests indults, ni tan sols de manera parcial, ja que "aquesta institució té un caràcter excepcional i només quan concorrin circumstàncies molt especials de justícia, equitat o utilitat pública —que aquí no s'aprecien i que mai s'han d'identificar amb motivacions d'índole política o derivades d'acords polítics— pot servir per adequar les penes previstes".

"Les penes imposades no es poden considerar injustes en atenció a la gravetat dels delictes comesos, tampoc pateixen de falta d'equitat, ja que compleixen rigorosament amb el principi de proporcionalitat de les penes i, finalment, sostenir la utilitat pública d'aquesta iniciativa de gràcia no és el més recomanable quan s'ha pretès la ruptura del marc bàsic regulador de la convivència democràtica".

Per tot això, els fiscals han defensat que "no concorre cap raó admissible en dret que justifiqui l'indult".

L'esperit de la Constitució

L'indult, adverteixen els fiscals, no és "una mesura prevista per satisfer interessos polítics conjunturals, i que de manera arbitrària pugui concedir-se amb caràcter general davant la mera discrepància amb el tenor de la sentència o la pura conveniència d'una situació política global".

Entenen que l'esperit de la Constitució exclou de la concessió de l'indult els membres d'un govern que van escometre "un deliberat i planificat atac al nucli essencial de l'Estat democràtic" tractant d'evitar així que aquesta mesura de gràcia "pugui operar, lluny dels paràmetres de justícia, com a moneda política de canvi en el camp de les negociacions per a l'obtenció de suports parlamentaris".

Acceptar la responsabilitat pel delicte comès i el "decidit propòsit de no reincidir" són condicions "mínimament exigibles" per accedir a l'indult, però "cap" d'elles s'ha acreditat amb els condemnats, afirmen els fiscals, que no veuen raons de "de justícia, equitat o utilitat pública" que justifiquin aquesta mesura.

És més, en el cas dels condemnats a penes de presó, aprecien "una falta de lleialtat democràtica sense precedents", el "rebuig a la legalitat constitucional" i la "reiterada i contumaç deslegitimació de l'actuació jurisdiccional, al·legant la seva condició de presos polítics, denunciant que són objecte de persecució per les seves idees polítiques i qüestionant la imparcialitat del poder judicial".

Complir les penes, sostenen els fiscals, és una "necessitat ineludible" que no pot ni ha "d'admetre dreceres per evitar el pronunciament judicial", tant pel que fa a la presó com a la inhabilitació, que s'ha de complir en la seva integritat, atès que van cometre els delictes mitjançant "l'abús de les funcions públiques".

Inclouen en els seus escrits un argument contra els plans de l'Executiu per modificar en el Codi Penal els delictes de sedició i rebel·lió per adequar-los als ordenaments jurídics europeus. Segons la seva opinió, la legislació de França, Itàlia o Bèlgica inclou delictes similars i "és evident que els fets pels quals han estat condemnats són delictius en tots els estats de la UE".

Opinen, per tant, que "tot i que cert sector doctrinal al·ludeix a la vetustat del delicte de sedició", amb "arrels vuitcentistes", i considera "que no respon a les necessitats actuals de la política criminal per justificar d'aquesta manera la necessitat de temperar les penes, tampoc ofereixen arguments concloents en els quals fonamentar aquesta pretensió".

Els fiscals, que demanaven una condemna per rebel·lió en el judici, insisteixen que "el que va passar a Catalunya el 2017 no va ser una sedició a l'ús", va ser "molt més que una greu alteració de l'ordre públic", atès que "amb el decidit propòsit de declarar la independència (cosa que van fer) i segregar aquesta part del territori de l'Estat proclamant una nova república (que no van aconseguir), es va produir un alçament institucional des dels poders legalment constituïts d'aquesta comunitat autònoma".

Tampoc donen suport a indultar els tres condemnats a penes d'inhabilitació per desobediència, Santi Vila, Carles Mundó i Mertixell Borràs, perquè no concorren tampoc raons de justícia, equitat o utilitat pública, que no s'ha de confondre "amb motivacions d'índole política o derivades d'acords polítics".

Recaptada la posició de la Fiscalia, ara el Suprem ha d'enviar el seu informe, que, com l'anterior, és preceptiu però no vinculant, al govern central, que és qui ha de prendre la decisió.