Menys de set dies abans de les primàries per elegir secretari general del PSOE, la presidenta andalusa, que s'havia fet il·lusions, ja que tenia l'aval de pràcticament tota la gerontocràcia socialista que hi ha hagut des de l'inici de la transició i de bona part de les federacions territorials –començant per la seva–, té la seva elecció en l'aire. I amb això, es vulgui o no, part de la seva carrera política, ja que aquestes primàries socialistes no són fruit d'una situació normal sinó d'una anomalia: el cop d'estat intern que va patir el secretari general del PSOE el mes d'octubre passat i que va acabar amb el nomenament d'una gestora tutelada per la presidenta andalusa. D'aquella jornada negra que va acabar entre insults i crits havia de sorgir un lideratge clar de Díaz, però a mesura que ha anat avançant la campanya s'ha pogut comprovar que Pedro Sánchez ha necessitat molt poc argumentari perquè la votació es redueixi en aquests moments no només a dos noms propis sinó a dues opcions polítiques: la candidata del PP i el candidat de l'esquerra.

Susana Díaz no aconsegueix desprendre's de l'etiqueta oficialista i de l'establishment i el seu model de campanya –menys fresca i amb massa suport institucional– tampoc no l'ajuda. L'electorat socialista, que no vota, ja que l'elecció és tancada als militants, és obertament partidari de Sánchez, segons les últimes enquestes. En qualsevol cas, el madrileny arriba a la recta final en la millor de les posicions i aparentment amb més força que la seva rival, que necessitarà reforçar la seva condició de favorita en els dies que falten fins al diumenge 21. Sobretot, perquè no és segur que la feina que li fan des de fora polítics i mitjans de comunicació la porti directament a la secretària general.

Com en una pel·lícula d'intriga per capítols, les primàries socialistes tenen segona volta en la moció de censura a Mariano Rajoy que prepara Podemos i Pablo Iglesias i que no compta amb candidat a la presidència del Govern. Guanyi qui guanyi les primàries, és més que probable que el PSOE no s'afegeixi a aquesta iniciativa. Però es manté per a l'endemà, sobretot si el nou secretari general del PSOE és Pedro Sánchez. Ja se sap que en aquesta legislatura l'aritmètica parlamentària és summament difícil, com va comprovar el PP per tirar endavant el primer tràmit parlamentari dels pressupostos. La Cambra està partida en dues meitats i qualsevol vot és bo. El PDeCAT vol participar en aquesta partida i d'aquí la porta oberta que ha deixat la consellera Munté a estudiar-la. El referèndum seria l'escull per a Podemos i molt més per al PSOE. Encara que, per si de cas, Pablo Iglesias anirà a la conferència que pronunciaran a Madrid el dia 22 Puigdemont, Junqueras i Romeva i que ha despertat tanta irritació en PP, PSOE i Ciutadans.