Haurà de fer bastant més que anunciar que el seu telèfon també s'havia infectat amb Pegasus el president del govern espanyol si vol que la seva versió que també ha estat espiat sigui creïble. Mentre no sigui així, el gir de guió que ens proposa Pedro Sánchez té prou llacunes per sospitar que la nova explicació de Moncloa per provar d'enterrar el CatalanGate, posant-se al capdavant de la manifestació ja que ell també ha estat espiat, pot ser una cortina de fum. El gir brusc del govern espanyol, que ha passat de desentendre's de l'espionatge als independentistes i qüestionar el Citizen Lab -el laboratori de la universitat de Toronto que ha realitzat el treball- o desacreditar la revista The New Yorker, a assenyalar a les Corts que alguna cosa calia fer per detenir els independentistes, ha tingut aquest dilluns un nou i sorprenent capítol convocant d'urgència els periodistes a la Moncloa per anunciar que un informe oficial lliurat al govern en les últimes hores pel Centre de Criptologia Nacional confirmava que a Sánchez li havien robat 2,6 gigues d'informació en un primer atac i 120 megues en un segon. També, la ministra de Defensa, Margarita Robles, hauria estat objecte d'un atac de 9 megues.

La precipitada explicació del govern espanyol té, almenys, tres grans llacunes. La primera, que ratlla la incompetència: és creïble que amb les amenaces que hi havia hagut d'espionatge a Macron i Merkel, fins ara no hagin comprovat si els seus telèfons havien estat infectats amb Pegasus i rebin aquest cap de setmana un informe d'un presumpte espionatge realitzat fa ara un any? O sigui, el CNI no troba primer les urnes del referèndum de l'1-O i després deixa que el telèfon del president del govern quedi desprotegit quan tots els governants ho estaven comprovant. No serà, en tot cas, si ens hem de creure aquesta versió, que l'espionatge es va descobrir al seu dia i que ara s'ha tret a la llum pública davant de la dimensió internacional del CatalanGate i l'escàndol polític que s'ha derivat del cas més important d'espionatge a Europa? És el moment, en qualsevol cas, de constatar la incompetència i crear un nou servei d'intel·ligència, com va succeir amb el Cesid el 2002.

La segona llacuna té a veure amb l'opacitat que sigui el mateix CNI qui hagi fet la investigació a través del Centre de Criptologia. No és el mateix la informació subministrada per un laboratori internacional i independent com Citizen Lab que un treball intern encarregat als subordinats. Pedro Sánchez i Margarita Robles ho tenen molt fàcil si volen convèncer tothom de l'última versió: una comprovació independent, aliena al govern, d'un laboratori amb prestigi internacional. Mentrestant, és millor posar-lo en dubte que realitzar un acte de fe amb un president tan acostumat a què els fets i la veritat s'assemblin bastant poc. La tercera té a veure amb el rastre que l'Executiu comença a deixar assenyalant el Marroc com un possible país darrere de l'espionatge. No es pot ser tan incompetent com per regalar-los el Sàhara i abandonar-los a la sort que vulguin els marroquins per congraciar-se amb Mohamed VI i sense haver obtingut res a canvi -gens públic vull dir-, que va suposar obrir una crisi amb Algèria en un moment tan important pel tema del gas, pujar un llistó més en la imprudència assenyalant el regne alauita.

Això, per no assenyalar danys col·laterals com deixar els seus socis d'Unidas Podemos als peus dels cavalls i sense cap informació en un fet de gravetat extraordinària, inclosos els ministres d'aquesta formació, assabentant-se de tot en directe, com els periodistes o l'opinió pública. També, donant un exemple poc modèlic del que és un govern de coalició i d'una mínima lleialtat. D'altra banda, els mitjans afins que havien comprat la versió governamental, menystenint uns l'espionatge i altres justificant-lo, retratats en qualsevol cas, i havent avui de donar suport a una nova versió ja judicialitzada i camí de l'Audiència Nacional. Els hauria de valer com a lliçó que al govern espanyol li ha importat bastant poc xipollejar amb la seva credibilitat.

Serà necessari, com alguns hem vingut sostenint des del principi, una comissió d'investigació independent al Congrés que doni llum en la penombra en la qual ens ha situat el govern espanyol. La comissió de secrets oficials ja queda com una broma de mal gust després de la confessió de Sánchez. Evidentment, serà necessària la intervenció d'Europa d'una manera o una altra. Com s'ha defensat en les instàncies judicials europees, que és on és el cas de les prejudicials de Llarena i les euroordres així com la immunitat del president Carles Puigdemont i dels eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, hi ha un problema sistèmic a Espanya.

Les clavegueres a Espanya són ben vives. I allà on no pot arribar el CNI arriben ells, que no van per lliure, sinó que estan al servei d'una causa major que es pot identificar com el deep state. I aquí som, començant a sortir a la superfície tota la merda de l'espionatge il·legal contra una minoria nacional que va fer escac a tot un estat. Que es va començar amb Mariano Rajoy i que ha seguit amb Pedro Sánchez i del que només veiem avui la punta de l'iceberg. Com va dir el difunt Alfredo Pérez Rubalcaba, l'estat pagarà el cost polític que faci falta per parar l'independentisme català. Ja l'està pagant. Fins al punt que el govern ha quedat atrapat en la seva pròpia ratera.