L'esperada aprovació de la investidura de Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat de Catalunya amb una de les majories parlamentàries més àmplies que es recorden hauria de posar en valor diverses coses: primer, que l'independentisme quan camina unit té una solidesa i una fortalesa irrebatibles; segon, l'executiu català té una oportunitat única no només per agrair el suport del 52% de votants que li van fer confiança sinó per recuperar els centenars de milers de vots dels que no van acudir a les urnes, en part per la pandèmia però també pel descontentament; i en tercer lloc, hi ha molta feina a fer i, potser, cap Govern com aquest no serà tan mirat amb lupa des del primer dia i valorat si és capaç de recuperar la gestió amb majúscules.

Aragonès ja té el mandat del Parlament i molta feina per davant. Primer de tot, òbviament, la confecció d'un Govern que respongui al que va ser el seu gran compromís en el seu discurs de la primera sessió d'investidura d'aquest dijous: fer possible la culminació de la independència de Catalunya. Si la investidura d'Aragonès va ser la notícia del matí, la que Jaume Giró havia acceptat l'encàrrec de dirigir la conselleria d'Economia i Finances que li toca a Junts per Catalunya va ser, sens dubte, la de la tarda.

Més enllà d'opinions precipitades o interessades sobre una notícia que va caure com un autèntic obús en algunes redaccions i cenacles de poder, que la desconeixien, atès el sigil amb què s'havien dut a terme les converses, és poc discutible que la seva experiència empresarial en les companyies més emblemàtiques de matriu catalana i les seves conegudes conviccions socials -és fàcil trobar-lo sovint als Caputxins de Sarrià quan el sol a l'hivern encara no ha sortit- el converteixen en un espècimen poc habitual en la política. Un home de diàleg i de teixir ponts, relacionat amb Puigdemont i Sànchez des de fa anys però també amb Junqueras i Aragonès, una cosa que serà necessària en una legislatura ja de per si complexa. Algú, de qui, com assenyala amb encert Agustí Colomines, només fa falta repassar la seva biografia, per adonar-se del seu compromís amb la causa independentista. Unes paraules no gaire allunyades del que també va apuntar l'expresident de la Cambra, Joan Canadell.

La presència confirmada d'Argimon i Giró per part de Junts i de Natalia Mas, l'actual secretària de Finances, economista de prestigi i amb un currículum important que inclou un màster per la Universitat de Colúmbia, a la cartera d'Empresa, que correspon a Esquerra, li dona, de sortida, empenta professional al Govern. I això, amb la crisi que hi ha per davant, és una bona notícia.