No havien passat ni dotze hores de l'anunci d'una nova victòria independentista a les eleccions al Parlament i la notícia que havien aconseguit superar per primera vegada el llistó del 50% dels vots i ampliaven els seus diputats (de 70 a 74 escons) a la Cambra catalana que la Fiscalia Provincial de Barcelona informava de la presentació d'un recurs contra el tercer grau dels presos polítics, que suposa la pèrdua de semillibertat de la que gaudeixen i el seu retorn immediat a la presó en règim tancat.

Cap novetat en el fons però la constatació de dues realitats: només per la seva condició que es tracta de 9 presos polítics es pot entendre la reacció a un fet polític com és un determinat resultat electoral i l'efervescència amb què el Madrid polític i mediàtic està vivint la possibilitat d'un nou govern independentista, en aquest cas, liderat per Pere Aragonès, d'Esquerra Republicana. En segon lloc, és evident que la fiscalia no ha volgut perjudicar la campanya de l'exministre socialista Salvador Ila, que hauria fet miques una notícia així enmig de les seves falses apel·lacions a girar full i a la reconciliació. El deep state segueix amb la seva agenda que la millor mesura és la repressió i d'aquí no es mou.

No deixa de ser clamorosament cridaner com s'executa la sentència a la capital del Regne. Així, després de l'anunci sobre els presos polítics es va conèixer que el Suprem arxivava la querella contra el rei emèrit  fugit als Emirats Àrabs Units i que l'Audiència de Madrid absolia l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes pel cas Màster per falta de proves en el delicte de falsedat documental. Dues notícies que, unides a la de la petició d'ingrés urgent en règim tancat dels presos polítics són per meditar i no només per la coincidència temporal.

Tot això, enmig de la ressaca electoral dels resultats del diumenge que han concedit a Pere Aragonès la batuta de les negociacions per formar govern. Per primera vegada des de la restauració de la democràcia Esquerra Republicana liderarà el govern català, definirà el marc del terreny de joc dels propers quatre anys i fixarà la seva preferència respecte a la política d'aliances. En definitiva, recollir els vots per al seu full de ruta i la confecció del seu executiu. Tothom sap que no hi ha alternativa a ERC que no passi per la repetició d'eleccions, una situació que ningú no vol i tothom descarta, ja que suposaria tant com menysprear el mandat dels electors, que deixen un mapa electoral complex però ni molts menys impossible per assolir pactes.

Els primers moviments són els esperats: rebuig d'ERC a un suport actiu o passiu del PSC per boca tant d'Oriol Junqueras com d'Aragonès; disposició de Junts a negociar un acord de govern independentista en paraules de Jordi Sánchez; una mirada matisada respecte a anteriors legislatures per part de la CUP, que coqueteja amb una entrada al Govern i aparentment sense un vet inicial a Junts per part de la seva candidata Dolors Sabaté i de Poble Lliure, uns dels seus col·lectius; resistència dels comuns de Jéssica Albiach i Ada Colau a tot el que no sigui un govern d'esquerres que deixi fora Junts; i, finalment, els intents d'Illa per propagar que anirà a la investidura -cosa més que improbable- en espera de si hi ha un moviment més polític i contundent que doni altres pistes respecte a la legislatura.

I, al mig de tot, sobrevolant l'escena, els indults de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, que semblen actuar com una espasa de Dàmocles condicionant pactes i fulls de ruta. Per ser el primer dia post 14-F, no és poca cosa. Encara que la dimensió de la troca per formar govern encara no es veu: tan sols se'n entreveu el fil.