Mai un retrocés electoral no ha tingut un sabor tan dolç com el d'aquest diumenge a la nit a Galícia per al Partit Popular. Amb les espases en alt, l'aznarisme esmolant els ganivets i Pedro Sánchez fent-se il·lusions a partir dels vaticinis del CIS de Tezanos, Alberto Núñez Feijóo n'ha sortit viu. És més: n'ha sortit triomfant. Es miri per on es miri, el PP ha revalidat la majoria absoluta, amb dos escons per sobre dels 38 necessaris. Cert que n'ha perdut dos, però és més una anècdota que una dada política. El desconegut Alfonso Rueda continuarà de president; el BNG, amb la seva candidata Ana Pontón ha fixat, potser, les bases per a una victòria futura en emergir com l'única alternativa a Galícia a les majories absolutes dels populars; i el PSOE ha patit una patacada descomunal, inapel·lable, amb un percentatge de vots inferior al 15%.

La nit electoral a Galícia, al final, no ha estat gaire diferent del que sol ser habitual, ja que des de 1989 només en una ocasió al PP se li ha resistit la majoria absoluta. El suspens ha durat més aviat poc, ja que ni les primeres enquestes amb els col·legis electorals tancats, ni l'avançament electoral no donaven un bri d'opcions a una alternança de govern. Fins i tot els portaveus de l'esquerra mancaven de l'empenta d'altres nits, com la del recent 23 de juliol, en què les urnes van fer un tomb total a les enquestes. D'allà en va sortir un Feijóo debilitat, qüestionat i molts creien que amortitzat. Aquest diumenge, 18-F, era el dia de la seva execució, deia l'aznarat. Encara és molt recent l'article de Zarzalejos de finals de setmana donant-lo per mort.

Ara, ha realineat les seves centúries davant la totpoderosa presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. A Feijóo li ve un cicle electoral positiu que s'iniciarà amb les europees, on tindrà una victòria folgada davant el PSOE, i seguirà amb les catalanes, on les enquestes ja li donen un creixement important. A les basques, que seran al voltant de juny, hi té poc a pelar però també creixerà. Un context en el qual tindrà el vent a favor mentre el PSOE de Pedro Sánchez ho tindrà tot en contra, com ja ha vist en els mesos que porta de legislatura. L'hiperlideratge del president del govern espanyol impedirà, segurament, un debat a fons sobre la desfeta electoral socialista, però els números comencen a ser molt preocupants per a ells, desallotjats del poder a gairebé tot Espanya excepte a Castella-la Manxa, Astúries i Navarra i 10 capitals de província, tres de les quals catalanes: Barcelona, Tarragona i Lleida.

L'hiperlideratge de Sánchez impedirà un debat a fons sobre la desfeta electoral socialista a Galícia, però els números són ja molt preocupants per al PSOE

Mereix una menció important la feina del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i la seva líder Ana Pontón. El partit fundat per Xosé Manuel Beiras als anys vuitanta ha tingut múltiples vicissituds, desacords i divisions. Però des d'aquell 1985 en què Beiras va treure un únic escó a les eleccions gallegues i 52.000 vots als 25 d'aquest diumenge i més del 30% dels sufragis, hi ha un abisme. No ha aconseguit el seu propòsit, certament, però s'ha assentat com l'autèntica alternativa a la dreta i si segueix en la mateixa direcció mantenint el rumb polític, tindrà opcions reals de governar d'aquí a quatre anys. El tomb de l'electorat gallec cap a una formació nacionalista és un canvi de paradigma important.

Es parlarà poc de l'egoisme electoral de Sumar i de Podemos, que si haguessin retirat les seves llistes en un parell de circumscripcions, haurien pogut capgirar el resultat final. Els vots que han rebut no han servit per a res que no fos ajudar el PP. Els moments en política s'han d'aprofitar i així va ser, per exemple, el 2003 a Catalunya, quan Pasqual Maragall va aconseguir que Iniciativa per Catalunya no es presentés a Lleida i Girona, la qual cosa a la fi li donaria la victòria electoral i la possibilitat de ser president. No sol ser normal, però els errors propis de vegades puntuen més que els encerts aliens.