El Partit Popular certifica que és intractable a Galícia. I Alfonso Rueda supera amb nota l’examen de final de curs. Ni una campanya electoral amb tot el focus mediàtic i polític d'Espanya, ni uns ànims de canvi que semblaven inaturables, ni la reunificació del BNG han sigut capaços de frenar el PP. Alfonso Rueda no ha tingut rival en la cursa cap a la Xunta i, lluny dels titubejos o els dubtes que s’abanderaven des de l’esquerra, ha obtingut 40 diputats, dos menys que fa quatre anys, però dos per sobre del llindar de la majoria absoluta. Els populars han mantingut gairebé el mateix percentatge de vots que el 2020. Molt lluny de Rueda, el BNG signa els millors resultats de la seva història amb 25 diputats (sis més que fa quatre anys) i més de 400.000 vots, superant amb escreix la millor marca de la seva història. La pujada del BNG és, en bona part, a costa d’un PSdeG que pateix un daltabaix sense pal·liatius: els socialistes es queden amb nou diputats, cinc menys que el 2020 (que ja era la seva pitjor marca) i obtenen 170.000 vots, 80.000 menys que el 2020. El quart actor del nou Parlament de Galícia és Democracia Ourensana, una formació local que s'ha presentat només a la província d'Ourense i ha aconseguit un diputat.
🔴 Resultats Eleccions a Galícia 2024, DIRECTE
🗳️ Consulta tots els resultats de les eleccions a Galícia
Lluny queda ara l'optimisme que ha verbalitzat l'esquerra els últims dies amb crides a la mobilització per expulsar el PP de la praza do Obradoiro després de quinze anys amb majoria absoluta. Sembla que no estava tan a tocar com deien. Era la primera vegada que l'actual president de la Xunta, Alfonso Rueda, es presentava com a candidat a unes eleccions, però no ha fracassat. Al contrari. Igual que el seu antecessor i padrí, ha saldat els comicis amb autoritat, mà de ferro i, malgrat una campanya ennuvolada, sense titubejos durant el recompte.
El BNG fa els deures, però el PSdeG enterra les possibilitats d'una Xunta d'esquerres
Ningú pot dir al BNG que no ha fet els deures. La candidatura encapçalada per Ana Pontón ha certificat els millors resultats de la seva història en escons, en nombre de vots i en percentatge. El 2020 va superar una fita en termes de representació al parlament amb 19 diputats, una xifra que ara arriba als 25 representants. Lluny queden els sis escons que va obtenir Ana Pontón el 2016 en les seves primeres eleccions. Ara bé, el gran mèrit del BNG en aquests comicis ha estat no només tornar-se a convertir en la casa gran del nacionalisme gallec, sinó també esdevenir l'aixopluc de les esquerres a Galícia amb 435.000 vots, més de 40.000 sufragis per sobre dels 395.000 que va obtenir Xosé Manuel Beiras el 1997. Justament aquesta ha estat la campanya electoral de la reconciliació entre Beiras i els seus orígens.
Tanmateix, el que impossibilita una alternativa real a la Xunta és que el BNG no pot sumar amb un PSdeG que s'ha ensorrat. La llista liderada per José Ramón Gómez Besteiro ha empitjorat de carrer els resultats del 2020, que ja eren els pitjors de la història dels socialistes gallecs. Ni la implicació de Pedro Sánchez, ni les ficades de pota de Feijóo, ni l'aposta per un candidat amb arrels al partit han servit per animar l'electorat del PSOE de fer confiança a Besteiro.
Un parlament amb quatre partits i sense Vox, Sumar i Podemos
Però una de les grans novetats de la nit és que el Parlament de Galícia passa a estar format per quatre partits amb l'entrada de Armando Ojea, el candidat de Democracia Ourensana, una formació que reclama més inversions i més atenció a la seva província. Aquest partit regional ha aconseguit el que no han sigut capaços de fer tres partits de dimensió estatal que s'han quedat molt lluny de tenir possibilitats d'obtenir representació: Vox, Sumar i Podemos. Anem per pams. Galícia continuarà sent l'única comunitat autònoma sense Vox, que ha obtingut 30.000 vots i el 2,2% dels vots. La sorpresa majúscula és que la formació d'extrema dreta signa millors resultats que Sumar, que es queda amb 25.500 vots. Yolanda Díaz naufraga a casa seva. Finalment, Podemos ha sumat només 3.600 vots, el 0,25%, cosa que situa la formació morada 1.500 vots per darrere del PACMA.
Feijóo salva el test d'estrès del seu lideratge
En tot aquest panorama, qui també surt més que reforçat és el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha multiplicat la seva presència a Galícia durant la campanya electoral amb una vintena d’actes i tenint presència allà on no arribava el candidat popular. Estava en discussió la seva gestió de la Xunta i, per sobre d'això, les eleccions es veien com un judici al seu lideratge. N'ha sortit absolt. I, malgrat les relliscades que ha tingut els darrers dies, ha demostrat que Galícia continua sent el seu feu.