La notícia que el Comitè de Drets Humans de l'ONU ha admès la denúncia del president Carles Puigdemont contra la vulneració dels seus drets polítics a Espanya és rellevant. Suposa l'acceptació de l'estudi del dossier en què el president exposava a Nacions Unides que diversos dels seus drets han estat conculcats, entre ells el de ser reelegit president de la Generalitat. Un dret que la justícia espanyola li ha impedit exercir a través d'argúcies legals, ja que no existeix sentència ferma sobre els hipotètics delictes dels que és acusat i, a més, acaba de ser tancada la fase d'instrucció.

Les informacions de l'ONU coincideixen en el temps amb les declaracions de la jutgessa d'instrucció que va interrogar dilluns a Puigdemont al jutjat de Neumünster en les quals ha assenyalat que, segons la seva opinió, l'extradició pot ser considerada improcedent o inadmissible i, per tant, podria ser denegada. No serà ella qui haurà de pronunciar-se sinó el Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein, un equivalent al TSJC. Encara que no hi ha un criteri coincident entre els experts en dret penal alemany, la gran majoria s'inclina per una sèrie de recursos que allargaran la situació i la privació de llibertat del president.

El plat de l'ONU, encara que serà lent, és de difícil digestió per a les autoritats espanyoles. N'hi ha prou amb una mirada als mitjans de comunicació internacionals per avaluar la dimensió del mal que s'està fent a la marca Espanya, encara que d'això sembla que les seves autoritats fan cas omís.

Una circumstància que tindrà les seves conseqüències en el desenvolupament immediat de la política catalana i en la investidura d'un president de la Generalitat per part del Parlament. Sobretot, en un moment en què es creuen sobre Carles Puigdemont dues notícies d'índole diferent: la presó en què es troba des de diumenge en espera del pronunciament del Tribunal de Schleswig-Holstein després de ser detingut per policies alemanys i, d'altra banda, els vaivens del jutge Pablo Llarena respecte a la suspensió i inhabilitació dels seus drets a ser elegit definitivament i enllaçant amb la sentència que es produeixi al judici.

La defensa dels drets del president Puigdemont, en la seva condició de president legítim de Catalunya, ha de ser la piràmide en la qual s'assentin tots els moviments dels polítics independentistes. Sobretot, si es vol mantenir el mandat dels ciutadans el 21-D.