Encara que falten encara molts mesos per a les eleccions municipals de maig del 2023 i tan sols fa sis setmanes que el govern municipal de Barcelona ha creuat el llindar de la legislatura, comença a ser una evidència que els partits s'han posat a treballar en la pròxima contesa electoral.

Ada Colau ha dit que tindria interès a optar a un tercer mandat; Ernest Maragall ha fet saber que està disposat a ser novament el candidat, Elsa Artadi ja va fer saber, quan no va entrar al Govern, que la seva aposta era la capital catalana, el PSC té en Jaume Collboni el seu candidat natural sense que ara com ara es pugui descartar Laia Bonet i fins i tot, qui sap, el mateix Salvador Illa; i, finalment, Manuel Valls, amb els deures fets, impedir un alcalde independentista, ha retornat a París. Això sense comptar, escalfant per la banda encara que amb ànim de sumar, el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteva (36 anys), independentista, que ha reactivat Barcelona Futur i pretén revolucionar el mapa municipal.

És obvi que Barcelona necessita un canvi i que aquest és possible. Ja ho era el 2019 però la confluència dels sectors més d'esquerres amb la societat més conservadora de la ciutat va portar Colau en un tres i no res a una impossible reelecció per barrar el pas a un alcalde independentista que havia guanyat les eleccions per uns quants milers de vots, com era Ernest Maragall. No he sentit des d'aquell dia quelcom que no fos el més semblant a una crítica d'aquells que, amb la seva petita mirada sobre Barcelona, van condemnar la ciutat a quatre anys d'ostracisme, pèrdua creixent de lideratge, marginalitat i decadència. L'Upper Diagonal va sacrificar la joia de la corona i avui és, juntament amb l'equip de govern, principal responsable del retrocés que la ciutat ha experimentat.

El baròmetre municipal que realitza l'Ajuntament de Barcelona cada sis mesos i que s'ha presentat aquesta setmana reflectia unes xifres molt preocupants de l'opinió que tenen els barcelonins sobre la capital, consolidant-se la idea que, baròmetre rere baròmetre, les dades sí poden anar empitjorant. El fet que els dos principals problemes que apareguin siguin la inseguretat i immediatament després la gestió municipal no deixa de ser un reflex de l'estat de col·lapse al qual ha arribat l'equip de govern.

Hi haurà partit a Barcelona, això és evident. I serà més important que mai el model de ciutat després de tants anys de desconcert, falta de rumb i pèrdua d'influència. En molts aspectes, el model Barcelona està esgotat i cal generar un projecte ambiciós que situï la capital de nou entre les ciutats capdavanteres i de referència a Europa.